Nous enfocaments per millorar el rendiment de les xarxes de distribució

rendiment-xarxa

Aspectes a tenir en compte a l’hora de valorar el rendiment d’una xarxa. Font: Escuela del Agua

És la substitució de les canonades l’única solució a la baixada del rendiment d’una xarxa d’aigües potables? Segons Enric Castellví, Enginyer Industrial i Director de Planificació de l’empresa Aigües de Barcelona, hi ha un ampli ventall d’actuacions abans de procedir a la renovació d’aquestes.

I en què ens basem per prendre decisions alternatives a la substitució? Doncs en aquest cas hauríem d’ampliar la nostra perspectiva i mirar-nos la xarxa com un actiu que es pot gestionar en base al seu cicle de vida.

cicle-de-vida
Cicle de vida d’un actiu. Font: Escuela del Agua

Com podeu veure en aquest gràfic, el cicle de vida d’un actiu (per exemple, la xarxa de distribució d’aigua potable) té moltes fases on poder incidir per mantenir-ne el rendiment: es pot fer un diseny ben enfocat, una compra de material adient a les característiques de l’aigua, una instal·lació pensant en la seva resiliència, així com una explotació i un manteniment afinats. Finalment, la renovació i rehabilitació es deixen com a part final d’aquest cicle de vida, unes opcions també vàlides però que en qualsevol cas es deixarien com a últim recurs per les molèsties que suposen als ciutadans en forma de talls de subministrament o obres al carrer que n’afecten la mobilitat.

En resum, l’anàlisi del cicle de vida (ACV) i la correcta Gestió d’Actius són camps interrelacionats que empreses de tot arreu ja fa temps que es plantegen de tenir en compte. És més, qui sigui capaç d’introduir-los en el seu pla de negoci afegirà valor social i ambiental al projecte i obtindrà un extra de competitivitat de cara als nous reptes que planteja el segle XXI.

I si vols aprofundir-hi et convido a llegir l’entrevista sencera feta per la Escuela del Agua a Enric Castellví AQUÍ.

El tractament de potabilització

etap-st-joan-despi
Vista aèria ETAP Sant Joan Despí. Font: Aigües de Barcelona

Quan parlem d’aigua apta per al consum humà, segons RD 140/2003, com a mínim hi ha d’haver un procés de desinfecció entre la captació d’aigua crua i el consum a la llar. D’aquest mínim fins al procés de potabilització emprat a ETAPs com les d’Abrera o Sant Joan Despí hi va una gama de grisos depenent de les necessitats de potabilització en base a l’aigua d’origen i l’adequació a la legislació vigent.

Per començar podem captar aigua superficial o subterrània. En aquest sentit hi ha força diferència entre una i altra ja que la d’origen subterrani haurà sofert un procés de filtració natural que la farà més fàcilment adaptable al consum humà. En canvi la superficial (riu, llac, pantà, etc.) pot tenir un cert grau de terbolesa que faci necessari un pas extra afegint un filtre per eliminar-la.

Però si haguéssim de parlar d’un procés convencional de potabilització seria aquest:

  1. CAPTACIÓ i DESBAST
  2. DOSIFICACIÓ DE REACTIUS
  3. DECANTACIÓ
  4. FILTRACIÓ
  5. DESINFECCIÓ FINAL

I per veure tots aquests passos m’he basat en l’ETAP de Sant Joan Despí. Comencem:

1. CAPTACIÓ I DESBAST

És el procés d’extreure l’aigua crua d’un punt concret, com hem dit abans aquest pot ser d’origen subterrani (aqüífers), superficial (rius, embassaments, llacs, etc.) o fins i tot marí, tot i que aquest últim ja formaria part d’un tractament més avançat del qual parlarem un altre dia.

El desbast és l’eliminació de sòlids gruixuts o sorres que pugui portar l’aigua. Aques pas és necessari per no baixar el rendiment global de potabilització, evitant colmatacions en filtres posteriors.

2. DOSIFICACIÓ DE REACTIUS/DESINFECCIÓ INICIAL

En aquest pas s’hi afegeixen sals d’alumini per a l’aglutinació i eliminació posterior per decantació de les partícules més petites que el desbast no ha pogut eliminar. A més, es fa una primera cloració per desinfectar i oxidar els metalls i matèria orgànica que hi pugui haver a l’aigua.

jar-test
Jar Test per fer proves de coagulants i floculants. Font: Aigües de Barcelona

3. DECANTACIÓ

Aquí es produeix la sedimentació de les partícules agregades gràcies a les sals d’alumini, deixant que l’aigua clarificada passi cap al següent procés.

decantador
Decantador. Font: Aigües de Barcelona

4. FILTRACIÓ

Amb l’objectiu d’acabar d’eliminar les restes de partícules, l’aigua sortint dels decantadors es filtra mitjançant un filtre de sorra. Un procés complementari de filtració (i que a més millora les condicions organolèptiques de l’aigua) és la dosificació d’ozó amb posterior filtre de carbó actiu per eliminar els compostos orgànics i òxids de metalls que puguin ser presents a l’aigua.

ozonitzador
Ozonitzador. Font: Aigües de Barcelona

Un altre tipus de filtració avançada, l’osmosi inversa, és una barrera total per a virus i bacteris. A més, elimina els compostos orgànics i inorgànics i redueix les sals a nivells baixíssims. En aquest cas però, la filtració per OI és més habitual en dessalinitzadores que en potabilitzadores convencionals.

5. DESINFECCIÓ FINAL

Un cop l’aigua és emmagatzemada en espera de ser abocada a la xarxa de distribució, es fa una altra cloració en el cas que estigui per sota dels nivells mínims exigits per llei.

estacio-de-bombament
Estació de bombament. Font: Aigües de Barcelona

I per resumir el procés de forma gràfica us enllaço aquest video d’Aigües de València:

Aigua i protecció de la salut

 

font
Imatge: XSIForum

La Diputació de Girona, de la mà dels seu organisme de salut pública DIPSALUT està impulsant un parell de programes que crec que valen la pena. El primer, anomenat també Pt03, és el “Programa de suport a la gestió municipal directa dels abastaments d’aigua de consum humà“. Aquest incideix sobretot en els municipis més petits de la demarcació de Girona amb l’objectiu de fer un bon assessorament en el control de la qualitat de l’aigua potable servida a les llars. És una bona iniciativa ja que a vegades les característiques intrínseques d’aquests municipis no permeten fer un seguiment òptim de l’abastament, d’aquesta manera es fa un seguiment més complet per assegurar-ne la seva qualitat.

D’altra banda, el Pt04 o “Programa d’avaluació i control de la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor” reforça el control que han de fer els municipis a les seves xarxes internes a partir del Reial Decret 140/2003 i del Pla de Vigilància i Control Sanitari de les Aigües de Consum de Catalunya. És a dir, es fa un seguiment de la qualitat de la xarxa per prevenir la presència per sobre dels límits que marca la llei de metalls com ara el plom, alumini, etc. En aquest cas es fa un especial seguiment a les escoles, llars d’infants o escoles bressol i llars de jubilats, grups de la població especialment vulnerables en aquest sentit.

dipsalut
Presa de mostra en el marc del programa Pt04. Imatge: Dipsalut

Aquests programes ja fa uns anys que funcionen, assessorant actualment una setantena de municipis per al Pt03 i avaluant-ne uns 170 per al Pt04. En definitiva, una bona eina per a la protecció de la salut i la formació en la correcta gestió d’aigües de consum humà.

Més informació:

· “Dipsalut controla la qualitat de 101 zones de subministrament d’aigua de 71 municipis gironins durant el 2015” Dipsalut. Notes de premsa.

· “L’aigua de l’aixeta als nostres pobles i ciutats“. Blog de “La ciutat amb llei”.