Impressions de “Barcelona i l’aigua”, de Joan Gaya (i III)

Decantador
Font: AMB

Dels últims capítols del llibre me n’han cridat l’atenció diversos moments, per exemple aquell en què es passa de la venda d’aigua a perpetuïtat segons diàmetre de canonada a pagar-la segons el consum (gràcies a l’aparició dels comptadors); el procés de reducció de competència a nivell metropolità durant les últimes dècades del segle XIX també m’ha sorprès, així com la nul·la intervenció de l’Ajuntament de Barcelona en l’aprovació de les tarifes fins a mitjans dels anys 60 del segle XX. L’assumpció de les tarifes en alta per part de la CMB, provocant un llarg conflicte amb la SGAB al llarg dels anys 80 i 90 fins que arriben els Acords Marc dels 2000 tampoc es poden obviar.

riu llobregat
Font: ATLL

En definitiva, moltes coses han passat al llarg de dos segles a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana relacionades amb l’aigua, el seu abastiment i el posterior sanejament. Diversos actors han jugat les seves cartes, sovint més amb una visió d’interès propi que de servei al ciutadà. Això sumat al desinterès per assumir la gestió durant molts anys de l’Ajuntament i l’infrafinançament crònic ha portat a la situació actual on, segons l’autor, les administracions públiques no han assumit amb prou força la responsabilitat vers la gestió de l’aigua a casa nostra.

Finalment, però, tothom rep la seva dosi de crítica (Ajuntament, ACA, Generalitat, Estat, SGAB, CMB…) d’una manera o altra, fent evident que havent canviat de segle ja fa uns anys seguim mantenint les mateixes inèrcies d’èpoques passades. Aconseguirem trencar-les algun dia?

Les meves altres impressions:

· 1a. Part

· 2a. Part

Impresiones de “Barcelona i l’aigua”, de Joan Gaya (y III)

Decantador
Fuente: AMB

De los últimos capítulos del libro de Joan Gaya me han llamado la atención varios momentos, por ejemplo, aquel en el cual se pasa de la venta de agua a perpetuidad según diámetro de tubería a pagarla según el consumo (por la aparición de los contadores); el proceso de reducción de competencia a nivel metropolitano durante las últimas décadas del siglo XIX también me ha sorprendido, así como la nula intervención del Ayuntamiento de Barcelona en la aprobación de las tarifas hasta la mitad de los años 60 del siglo XX. La asunción de las tarifas en alta por parte de la CMB, provocando un largo conflicto con la SGAB a lo largo de los años 80 y 90 hasta que llegan los Acuerdos marco de los 2000 también me pareció un hecho relevante.

riu llobregat
Fuente: ATLL

En definitiva, muchas cosas han pasado a lo largo de dos siglos en Barcelona y su Área Metropolitana relacionadas con el agua, su abastecimiento y saneamiento. Varios actores han jugado sus cartas, a menudo con una visión de interés propio dejando de lado el servicio público. Esto sumado al desinterés para asumir la gestión durante muchos años del Ayuntamiento y la infrafinanciación crónica nos ha llevado a la situación actual donde, según el autor, las administraciones públicas no han asumido con una suficiente responsabilidad la gestión del agua.

Sobran críticas para todo el mundo: Ayuntamiento, ACA, Generalitat, Estado, SGAB, CMB, etc. Esto significa que de una forma u otra seguimos manteniendo las mismas inercias de épocas pasadas. Conseguiremos romperlas algún día?

Continúa leyendo Impresiones de “Barcelona i l’aigua”, de Joan Gaya (y III)

Aigua i protecció de la salut

 

font
Imatge: XSIForum

La Diputació de Girona, de la mà dels seu organisme de salut pública DIPSALUT està impulsant un parell de programes que crec que valen la pena. El primer, anomenat també Pt03, és el «Programa de suport a la gestió municipal directa dels abastaments d’aigua de consum humà«. Aquest incideix sobretot en els municipis més petits de la demarcació de Girona amb l’objectiu de fer un bon assessorament en el control de la qualitat de l’aigua potable servida a les llars. És una bona iniciativa ja que a vegades les característiques intrínseques d’aquests municipis no permeten fer un seguiment òptim de l’abastament, d’aquesta manera es fa un seguiment més complet per assegurar-ne la seva qualitat.

D’altra banda, el Pt04 o «Programa d’avaluació i control de la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor» reforça el control que han de fer els municipis a les seves xarxes internes a partir del Reial Decret 140/2003 i del Pla de Vigilància i Control Sanitari de les Aigües de Consum de Catalunya. És a dir, es fa un seguiment de la qualitat de la xarxa per prevenir la presència per sobre dels límits que marca la llei de metalls com ara el plom, alumini, etc. En aquest cas es fa un especial seguiment a les escoles, llars d’infants o escoles bressol i llars de jubilats, grups de la població especialment vulnerables en aquest sentit.

dipsalut
Presa de mostra en el marc del programa Pt04. Imatge: Dipsalut

Aquests programes ja fa uns anys que funcionen, assessorant actualment una setantena de municipis per al Pt03 i avaluant-ne uns 170 per al Pt04. En definitiva, una bona eina per a la protecció de la salut i la formació en la correcta gestió d’aigües de consum humà.

Més informació:

· «Dipsalut controla la qualitat de 101 zones de subministrament d’aigua de 71 municipis gironins durant el 2015» Dipsalut. Notes de premsa.

· «L’aigua de l’aixeta als nostres pobles i ciutats«. Blog de «La ciutat amb llei».