iWater (i III): visites a les EDAR (R3Water)

CASTELL D’ARO

20161117_115450
Decantador de l’EDAR de Castell d’Aro

El tractament terciari d’aquesta EDAR consta de 3 elements:

· Filtració mitjançant filtre de sorra.

· Desinfecció per UV.

· Cloració mitjançant hipoclorit.

L’aigua provinent del decantador secundari té entre 5-10 NTU; amb la filtració s’aconsegueix reduir entre 1 i 2 unitats aquesta terbolesa, cosa que a primera vista no sembla massa però és suficient perquè el procés de desinfecció per UV sigui eficient.

A aquest tractament terciari funciona 24/7 durant els mesos de Maig a Setembre i que subministra aigua regenerada a demanda dels usuaris (cultius i camps de golf).

A sota podeu veure una galeria de fotos d’un filtre de sorra treballant, un altre on se li aplica un contrarrentat i un tercer buit esperant el seu torn:

Un cop explicat el funcionament de l’Estació Regeneradora d’Aigües o ERA (al tractament terciari també se’l pot anomenar així ja que treballa com una unitat independent de l’EDAR), vam entrar en les tecnologies pròpies del projecte R3Water existents a Castell d’Aro: aquaBio i DosControl.

img_20161117_111907
L’analitzador aquaBio per dins

Com ja vaig explicar en un post anterior, aquaBio (ADASA) proporciona un anàlisi en continu de patògens (E. coli i coliformes fecals) per fluorescència i absorbància. El temps de detecció es troba entre les 3 i 12 hores, molt inferior a l’analítica tradicional per laboratori (24-96 hores), dotant així d’una capacitat de resposta de l’ERA molt superior de cara als seus demandants.

img_20161117_112710
Ernest Mejías de TEQMA explicant DosControl

Complementant-se a aquaBio tenim DosControl (TEQMA), la tecnologia de control en el procés de desinfecció. Així, en funció dels paràmetres que li pugui donar aquaBio, DosControl donarà l’ordre de dosificació correcta per a la desinfecció de la posterior aigua regenerada.

Acabades les presentacions i anant cap a l’autocar per dirigir-nos a la següent EDAR encara vam poder veure la distribució de l’aigua en flux pistó, augmentant el temps de contacte amb el clor abans de ser impulsada 5 km amunt per regar els camps de blat de moro de Solius:

img_20161117_115238

LA BISBAL

20161117_124632

Em va cridar l’atenció de la presència d’un MBR en una EDAR municipal com la de La Bisbal. Després ens van explicar que en un primer moment aquesta disposava d’un tractament secundari convencional però que a l’hora d’ampliar-la, per problemes d’espai, es va decidir per aquesta opció i no per una segona línia. Immediatament em va venir al cap l’EDAR de Riu Sec de Sabadell com a exemple similar.

Un exemple de com treballen les membranes de fibra buida (hollow fiber) d’un sistema MBR:

https://youtu.be/d0bcPBjNz2g

En aquesta EDAR hi ha instal·lat AQUATRACK, un sistema de monitoratge en continu d’ampli espectre de contaminants. En aquest cas la detecció és immediata però ens caldrà d’un analitzador per concretar exactament de quin patògen o contaminant orgànic es tracta.

Per acabar, l’aigua que entra a l’EDAR passa tota pel sistema MBR, i només és derivada a la línia convencional si a la línia MBR s’arriba al màxim de cabal projectat.

EMPURIABRAVA

La tarda la vam dedicar íntegrament a l’EDAR d’Empuriabrava, on se’ns va explicar Optimedar.

img_20161117_160950

Aquest sistema de control s’adapta al que vol l’explotador, tant si funciona mitjançant on/off com si ho fa per variadors de freqüència.

[wpvideo GzYaYiXy]

L’EDAR consta de 2 plantes independents, una més extensa i antiga i una altra de compacta que és la que funciona habitualment durant l’any. L’antiga consta de dues línies i actua de suport en èpoques estivals.

El tractament terciari disposa d’unes llacunes d’afinament que fan de pulmó (el temps de retenció és de 6-8 dies a l’hivern i de 2-4 dies a l’estiu) i principalment s’hi eliminen patògens. Llavors l’aigua passa a un sistema d’aiguamolls artificials fet de 3 cel·les (80 cm. de profunditat) i a una llacuna natural, l’estany Europa (40 cm.) on l’aigua s’infiltra per gravetat i va a parar a les bombes d’impulsió que la portaran a l’espai protegit dels Aiguamolls de l’Empordà per a diferents usos.

img_20161117_164339
Llacunes d’afinament a l’EDAR d’Empuriabrava

I fins aquí la jornada pràctica de R3Water. Un 10 a l’organització per com ha preparat aquest dia. A mi m’ha servit per fer un petit tast del que s’està movent a l’entorn de la reutilització i la seva importància creixent a curt i mitjà termini.

iWater (II): Workshop R3Water i visita a la fira

20161116_092525

El passat dia 16 de Novembre vaig anar al Workshop de R3Water de la fira iWater de Barcelona. Com que tenia una mica de temps fins que no comencessin les xerrades vaig fer una ronda per la zona d’exposició. Em va semblar de dimensions petites però sabent que els diamond partners són Suez, Canal Isabel II i Aqualia fa presagiar que la fira tindrà continuitat (2018) i que anirà a més.

I parlant del Canal, una molt bona idea la promoció de la seva aigua potable:

img-20161116-wa0002

Ja deixant l’exposició per més tard, em vaig acreditar per R3Water i acomodar per poder gaudir d’un matí d’intessants experiències en reutilització.

La benvinguda va ser a càrrec de Uwe Fortkamp, de l’IVL, i que va posar l’èmfasi en veure les EDAR com una unitat de producció (de fet, com una fàbrica amb els seus inputs i outputs) més que com una de tractament d’un residu concret.

De fet, l’esperit del projecte r3Water posa en valor i vol impulsar un canvi de paradigma: l’aigua residual com a matèria primera per, un cop tractada afavorir-ne diferents usos (rec, neteja de carrers, manteniment d’aqüífers o fins i tot com a aigua de boca mitjançant la potabilització indirecta o directa), reciclar els seus components i millorar l’eficiència de recursos del procés.

logo-r3water

Tornant a les xerrades, un cop el Sr. Fortkamp va acabar la seva intervenció va ser el torn d’en Lluís Sala, el qual es va centrar en diferents exemples de reutilització que ha portat a terme el Consorci de la Costa Brava. De la seva part em va semblar especialment interessant que l’aigua regenerada que s’utilitza per rec ja conté un mínim de nitrogen que fa que no sigui necessari l’addició d’aquest als camps, sent un factor clau per a les zones d’especial vulnerabilitat.

REUSE OF WATER

Més tard, i ja formant part del grup de tecnologies de control de la reutilització, li tocà a l’Ernest Mejías (TEQMA) presentar DosControl, una tecnologia que supervisa i controla el procés final de desinfecció. Aquest indica la dosi justa que optimitza la despesa de clor o radiació UV amb l’assegurament d’una aigua de qualitat per a ser reutilitzada i que per tant, compleix amb els paràmetres legals establerts.

La següent presentació va correspondre a la Montserrat Batlle (ADASA), que ens va presentar l’analitzador AquaBio, el qual determina a partir de la fluorescència i l’absorbància la presència de E. coli  i els coliforms totals presents en l’aigua regenerada. L’avantatge d’aquest analitzador, que a més actua en continu, és la seva rapidesa a l’hora de detectar els patògens (entre 3 i 12 hores). Actualment, pel mètode tradicional de laboratori se sol trigar entre 24 i 96 hores, una eternitat en comparació!

Finalment, per tancar la part de tecnologia de la reutilització es va presentar AQUATRACK, un altre analitzador que a diferència d’AquaBio detecta els patògens en temps real, tot i que necessitarem un analitzador de mostres al laboratori per saber de quin patogen es tracta. En aquest cas AQUATRACK ens aniria molt bé si necessitéssim saber al moment si l’aigua que estem subministrant és apta o no per a l’ús que se n’està fent.

RESOURCE RECOVERY

D’aquest apartat em va cridar l’atenció la carbonització hidrotèrmica (HTC), presentat per l’Stepan Kusche, de AVA-CO2. És un procés pel qual es transforma la biomassa en biocoal (carbó biològic?) i on les emissions de CO2 queden neutralitzades pel mateix procés.

Aquí en teniu més informació: AVA-CO2

En una segona fase està previst de poder millorar la recuperació de fòsfor en la mateixa HTC.

RESOURCE EFFICIENCY

simba-icra

En l’últim apartat es va parlar tant de sistemes de microbombolles que augmentaven l’Oxigen Dissolt (DO) en un 50%, com de la millora del control de Anammox, així com la necessitat d’auditar el procés energètic de les plantes (per part d’en Lluís Corominas de l’ICRA). Per completar el conjunt de tecnologies presentades i sabent que en faré referència en la propera entrada al blog (EDAR Empuriabrava), es va presentar un sistema basat en la monitorització online del procés d’aireació biològic, anomenat OptimEDAR.

optimedar

En Jordi Cros (ADASA) ens va explicar el principi d’operació en què es basa OptimEDAR: l’ús de l’Oxigen Dissolt i la sonda Redox per determinar l’estat del reactor biològic. A partir d’aquí s’usen les dades en el temps d’aquests dos paràmetres i uns algoritmes per calcular la càrrega orgànica equivalent (EOC), ajustant així les condicions de temps i operació de les bufants del reactor. D’aquesta manera s’optimitza el consum energètic, aconseguint una reducció mitjana d’un 20%. També s’ha vist un augment de l’eficiència en el tractament biològic (sobretot en l’eliminació de nitrogen i fòsfor, així com una estabilització de la microbiota). En aquest gràfic hi teniu els resultats obtinguts a l’EDAR d’Empuriabrava:

01

També es va comentar que és més fàcil que OptimEDAR capti l’atenció de les EDAR més grans que de les petites, donat que aquest % és més significatiu en valor econòmic a mida que el volum a tractar creix.

Cap a les 13h hi va haver un temps per les reflexions finals:

· Actualment hi ha unes certes barreres burocràtiques (Comissió Europea) per seguir promovent la reutilització, però és totalment necessari insisitir en aquesta per les futures previsions d’escassetat hídrica.

· S’ha de seguir mantenint l’obertura de fronteres entre els països europeus per una millor eficiència d’intercanvi i col·laboració entre els proveïdors.

· Des dels anys 80 del segle passat s’ha fet un llarg camí en el monitoratge i control de l’aigua, és a dir que la tecnologia ja existeix, és qüestió de promoure-ho.

Finalment em quedo amb una frase de l’Ernest Mejías, la reprodueixo tal com la va dir en anglès perquè crec que té més força:

“Reuse of water is not a hobby, is a real need”.

Després de les conclusions es va convidar als assistents que ens presentéssim i expliquéssim el motiu del nostre interès per aquest workshop així com les nostres impressions finals. També se’ns va recordar el punt de trobada per iniciar les visites del dia següent, sortint des de Girona per anar a visitar tres EDAR on ja treballen amb alguna de les tecnologies proposades.

Acabat el workshop, temps per dinar en 10 minuts i trobada amb els meus excompanys del Màster en Tecnologia i Gestió de l’Aigua, amb els quals vaig tafanejar per la fira al llarg de la tarda.

young-water-professionals

Les activitats proposades per la fira més interessants, al meu parer, van ser les presentacions-llampec (10 minuts) que es feien a banda i banda del saló. Tech Hub tenia a veure amb projectes d’inversió, solucions i exemples de bones pràctiques; aquí vam poder escoltar la xerrada de la YWP, on se’ns posava al dia de l’estat en què es troben els treballs per legislar a nivell europeu sobre reutilització.

techhub

L’altre sector de xerrades de 10 minuts el representava Inno Hub, dedicat a tendències, models de negoci i emprenedoria en el sector de l’aigua. En aquest cas vam poder gaudir d’una interessant presentació de l’Àlex Vega (AGBAR) sobre nous sistemes de reutilització i contaminants emergents.

Com a curiositat, tot i que em va faltar temps perquè me’n fessin una, a l’stand d’Aqualia hi tenien un dibuixant de caricatures que et representava segons el teu sector de feina. A un dels meus companys el van dibuixar apareguent sota d’una tapa de clavegueram atrapant rates, ja que es dedica al sector del drenatge 🙂

Més enllà de l’anècdota també regalaven un llibre molt interessant:

20161121_135230

I havent expremut el dia i amb temps just per agafar el tren de tornada, crec que va ser una bona experiència, valorant l’encert de la programació dels workshops, TechHub i InnoHub com a fet diferencial. Si iWater vol seguir creixent penso que ha de mantenir l’aposta pel coneixement més enllà de l’innegable importància de l’àmbit comercial. D’aquesta manera podria arribar a ser molt ben valorada dintre de la gran oferta de fires existent actualment.

PS: em queda per explicar la jornada de visites a les EDAR. Ho deixo pel proper post. Stay tuned!

iWater (I): Taller R3Water

aixeta

Aquests dies he estat repassant els tallers i xerrades que es faran a iWater i me n’ha cridat especialment l’atenció un de molt complet:

Reuse of water, recovery of valuables and Resourse efficiency in urban wastewater treatment.

És especialment interessant perquè no tan sols parla de reutilització de l’aigua depurada, sinó que a més a més es planteja la recuperació de subproductes que poden ser matèria prima per a altres processos, així com l’eficiència d’aquests.

Així que després de repassar-ne el programa i veure que comença les ponències un crac sobre la matèria, en Lluís Sala, m’he decidit a anar-hi i aprendre una mica més sobre el que per mi és un dels camps clau per gestionar la nostra escassetat hídrica creixent: la reutilització tan directa com indirecta de l’aigua depurada.

Aquí teniu el Programa del dia 16 de novembre. El 17 també hi haurà una visita a 3 depuradores de les comarques de Girona on veurem la teoria posada a la pràctica.

Us ho explico tot quan torni la setmana vinent!