Jornada AI-H2O

Sota el títol “AI-H2O: El repte de la gestió integral de l’aigua en el nou món de la infoesfera” es presentava el passat dilluns 10 de desembre la jornada organitzada pel Campus de l’Aigua sobre el concepte d’Intel·ligència Artificial aplicada al sector de l’aigua. Els ponents, tots tres d’alta qualitat, ens han introduït en aquest món del qual tan se’n parla avui en dia i tan difícil és d’explicar. 

Manel Poch, Director Científic del Campus de l’Aigua ha iniciat la jornada plantejant els diferents dubtes i incerteses que genera aquest camp, el qual ha arribat per segurament quedar-se entre nosaltres.

Xavier Xirgu, Responsable de Promoció i Innovació del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, ha fet un breu repàs històric per les 4 revolucions industrials remarcant que hi ha bastantes empreses que encara estan a la tercera quan ja ens trobem en plena 4a. revolució, la de la sensorització dels sistemes o popularment coneguda com a Internet of Things (IoT).

Xavier Xirgu, fent-nos una breu introducció a la IoT en el món industrial

Però és la IoT un concepte tan simple com l’aplicació de sensors a qualsevol aparell o sistema? Segons Xirgu, això és només la base per a la generació de nous conceptes i eines de treball associats. Perquè aquesta quantitat ingent de dades que generem en el dia a dia (Big Data) hi pot anar associada una gestió en un magatzem virtual com és el núvol (Cloud Computing) i de retruc necessitar un sistema per assegurar el manteniment i gestió segura d’aquestes dades (Ciberseguretat). I com a exemple d’aplicació de tot plegat podem tenir la impressió digital en 3D personalitzada, és a dir, fabricar a mida un nombre exacte de peces per a un client determinat, ni més ni menys. 

Un cop explicats els diferents elements lligats a la IoT, Xirgu ens ha introduit a la definició del concepte Water4.0, no molt novedós pel què fa al títol però bastant il·lustratiu en relació a. En aquest cas, molt potent i amb  molta aplicabilitat hi hauria el concepte de Digital Twin: desenvolupar una rèplica virtual exacta d’un procés qualsevol de depuració o potabilització per poder fer proves abans d’aplicar-ne la solució a escala real.

Però l’adopció d’una tecnologia tan novedosa com la IoT també implica una sèrie de possibles problemes per poder avançar cap a aquesta transformació digital de la indústria i del sector de l’aigua en particular: la seguretat de la gestió de dades, la generació real de beneficis econòmics futurs, la poca implicació dels equips directius o la manca de preparació dels agents implicats, en són alguns exemples. Pel què fa a aquest últim cas, la UdG ja ofereix un Màster Industrial en IoT que vindria a pal·liar les mancances tècniques.

L’últim ponent, Manel Garrido, professor d’Enginyeria Ambiental a la Universitat de Irvine (Califòrnia) ens ha ofert una visió més aplicada al camp de l’aigua, fent un recorregut per diferents possibles aplicacions en la gestió integrada de diverses aplicacions. Val a dir que, com a sector tradicionalment conservador, el sector de l’aigua (llevat de pocs exemples d’empreses innovadores) encara no s’ha posat les piles pel què fa a la transformació tecnològica i se li augura un futur més aviat pessimista a qui es dediqui a treballar en aquest camp.

Manel Garrido recopilant les idees per “emportar-nos a casa”.

Tot i aquesta visió més aviat pessimista de Garrido, també hem pogut veure exemples actuals molt interessants pel què fa a gestió preventiva en els consums energètics de bombes, detecció de fuites, geolocalització per a elements individuals de sistemes hídrics o Sistemes de Suport a la Presa de Decisions (DDS).

Al final de les ponències hi hagut un debat molt interessant que basculava més cap a la distopia que cap a la utopia, potser influït per la incertesa i les pors que genera tota tecnologia disruptiva. La meva visió és que al final tot dependrà de l’aplicació que se’n faci. Els nostres propis errors i encerts com a humans en marcaran la tendència en aplicacions futures. 

Entrevista a Ignasi Rodríguez-Roda Layret (I)

Ignasi Rodríguez-Roda Layret es profesor de la Universitat de Girona en el dept. de Ingeniería Química desde 1995, miembro del grupo de investigación LEQUIA, investigador en el área de Tecnología del ICRA y Director Científico en el Campus del Agua. En la primera parte de esta entrevista hablamos de quien es quien en este variado ecosistema o Innovation Hub, un concepto que quiere potenciar, pues implica asociar la marca Girona-Agua en el campo de la investigación a nivel internacional.

– Buenos días Ignasi, podrías describirnos brevemente los centros donde estás actualmente implicado?

Actualmente estoy repartido entre el LEQUIA, ICRA y el Campus de l’Aigua.

El LEQUIA (Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental) es un grupo de investigación dentro de la Universitat de Girona, dedicado principalmente al tratamiento biológico de aguas residuales, además ahora está empezando a trabajar también en el área de las aguas potables. Es un grupo de los más potentes de la universidad.

En cambio, el ICRA (Institut Català de Recerca de l’Aigua) es un instituto de investigación de excelencia que depende de la Generalitat de Catalunya y donde se trabaja en una línea más ágil, flexible o ejecutiva. Uno de los objetivos principales es atraer talento del extranjero para generar investigación de calidad. Hacer esto último en la misma universidad cuesta más porque los profesores no pueden dedicar el 100% de su tiempo puramente a la investigación ya que tienen que dar clases, luchar por los créditos, hacer gestiones académicas, etc.

– El ICRA forma parte de algun tipo de red o estructura superior?

Pertenece al CERCA, una red de unos 40 centros repartidos por toda Catalunya, pero aún siendo dependiente de la administración catalana, la UdG ha cedido 5 profesores al ICRA para que éstos puedan dedicarse a tiempo completo a la investigación. Cada uno de ellos se encarga de un área distinta, y yo como profesor “cedido” llevo la de Tecnologías.

– Qué es el Campus del Agua?

El campus forma parte de una política sectorial iniciada por el antiguo equipo rector, que aglutina todos los actores del agua en un concepto llamado Market Driven. Es decir, no se reunen catedráticos y profesores dentro de la universidad para decidir la investigación, másters, postgrados, etc. que se llevarán a cargo sino que primero se habla con empresas, administraciones, etc., ver cuáles son las necesidades de estos actores y luego volver a la universidad para poner en marcha las líneas de trabajo y cubrir estas necesidades. Por ejemplo, si el ACA tiene una política de puesta en marcha de sistemas de depuración a través de membranas y en la universidad aún se está trabajando en tratamientos biológicos, reenfocar el trabajo que se está llevando a cabo en los departamentos para coincidir con la estrategia de la administración pública.

– Quién hay en el campus?

Unas 100 empresas asociadas colaboradoras, además del ICRA y el CEAB (Centre d’Estudis Avançats de Blanes. Hay un Director Científico y una Project Manager, Núria Frigola, que se encarga de la relación con las empresas y nos permite promocionar proyectos más grandes y transversales como el nuevo Máster en Recursos Hídricos.

– Para completar este ecosistema también está el Catalan Water Partnership…

Pero es diferente al resto, el CWP es un clúster de empresas relacionadas con el sector del agua donde el objetivo es ampliar e internacionalizar su negocio. Por ejemplo, si de las 75 empresas que hay actualmente hay 3 que quieren vender en Jordania, el clúster organiza misiones, promociones, etc. o si hay interés en entrar en el sector vinícola o de las TIC, por poner otros dos ejemplos, busca las oportunidades existentes hablando con estos sectores.

– Y con todo este mosaico al final se busca un concepto que lo englobe todo, la marca Girona-Agua.

Si, porque a la gente de fuera del territorio le da igual si los proyectos los lleva uno u otro si estos funcionan. Al final se quedan con el concepto global y somos de la opinión de que una marca que relacione Girona con el Agua acabaría de dar el empujón definitivo en el posicionamiento de nuesto ecosistema a nivel internacional, o como nos gusta decirlo a nosotros: Innovation Hub.