II Foro LEQUIA: reptes i oportunitats de la purificació del biogàs

Crec recordar que va ser Nicolás de Arescopachaga, investigador de CETAQUA, que va dir que la tercera línia (la primera és la de l’aigua i la segona la de fangs), la del biogàs era la gran oblidada quan es presenten els esquemes generals d’una EDAR. I té raó, per què de fet si ens posem a investigar no totes les EDAR tenen aquesta línia. De fet depèn de l’existència d’un procés de digestió anaerobia dels llots que generi aquest biogàs, cosa que només passa si el volum a tractar és prou gran perquè que valgui la pena que existeixi.

Però això va ser quasi al final de la jornada. Comencem.

normativa-fangs
La segona ponència, sobre l’aplicació d’hidrocarburs, va tenir un grau elevat de crítica cap a l’administració central

Les dues primeres ponències, més enllà dels diferents temes tractats, van tenir en comú una crítica important cap a les administracions. En el primer cas per no ser prou valentes per incentivar el desenvolupament de la gestió de residus agroalimentaris lligats a la producció de biogàs (fins a 20 anys en altres països); en el segon criticant de forma explícita l’intromissió del govern central sobre l’administració catalana i la seva maldestra legislació al respecte.

Més enllà de la política (que malauradament cal tenir en compte) la tercera ponència va ser una interessant aplicació sobre la digestió anaerobia centralitzada a la comarca del Maresme. A manca de valoritzar-ne l’augment de biogàs resultant per autoconsum l’experiència pilot ja és un èxit. Alguns números:

· Estalvi 12000 euros/mes de mitjana.

· Reducció significativa de llots a nivell global.

· Increment en la producció de biogàs en un 275%.

maresme-edars
Fernando Cabello, del Consell Comarcal del Maresme, explicant la situació de les EDAR implicades en el projecte

La segona tanda de ponències es va basar en els avenços fets per diverses universitats a l’hora de purificar el biogàs (augmentar-ne el % de metà, reduir-ne el CO2 o eliminar els siloxans). Diferents ponents de les universitats de Girona, Valladolid o Autònoma van anar desgranant les seves propostes encara incipients però algunes de molt reixides, com la utilització de microalgues i comunitats bacterianes per augmentar mitjançant fotosíntesi la producció de metà i eliminació de la fracció de CO2 (aconseguint fins a una puresa del 95% de metà en el biogàs).

algues-cultius
Algues. Imatge de Renogalia

La proposta de Jesús Colprim, del LEQUIA, sobre piles bioelectroquímiques mereix un capítol a part per la seva originalitat i potencial futur.

bioelectroquimica
Pila bioelectroquímica. Imatge de LEQUIA

Finalment, a la tarda es van desenvolupar les ponències relacionades en l’àmbit de l’empresa. En la primera Pilar Icaran d’AQUALIA va explicar-nos de forma amena el projecte SMART Green Gas (no exempt de polèmica entre la ponent i un actiu participant del públic) relatiu a la generació i aplicació de biocombustibles per a cotxes i que ja funciona a Jerez.

Tot seguit Àngel Freixó, de CREATECH360, va insistir en la necessitat de la rendibilitat econòmica perquè els projectes relacionats en codigestió i producció de biogàs tirin endavant. A més, també posà èmfasi en els dos factors clau per obtenir un biogàs de qualitat: aconseguir un enriquiment (passar de CO2 a CH4) i purificació (augmentar el % de CH4 a la mescla final) òptims.

El tercer ponent de la tarda, el Sr. Arescopachaga, ens va desgranar les diferents línies d’actuació de l’incipient projecte COSIN, a banda de fer-nos reflexionar sobre la idea que he comentat a l’inici d’aquest post. També ens va  parlar de la necessitat d’un futur estàndard unificat europeu sobre la injecció de gas en xarxa, el temps dirà…

planta-biometa

L’explicació de diferents projectes fets realitat a la indústria va tancar les ponències empresarials de la mà de Joaquín Reina, d’Energy & Waste S.L.

A valorar en conjunt, una jornada molt profitosa, ben organitzada i dinàmica (em vaig oblidar de completar l’enquesta!) que m’ha donat una visió més completa de tot plegat. La tercera línia és la peça que em faltava al meu esquema global de processos de depuració d’aigües residuals. Un nou camí obert per seguir aprenent i qui sap si aplicar-ho en un futur…

Amplia-ho a:

· II Foro LEQUIA de transferencia tecnológica en el campo del agua: Retos y oportunidades de la purificación de biogás

· Revisión de las principales tecnologías de purificación de biogás (Moreno, Gropelli, Campanella. Ciencia y Tecnología. 2010)

· Digestión anaeróbica (Wikipedia)

· Valorización energética: producción de biogás mediante co-digestión anaerobia de residuos/subproductos orgánicos agroindustriales (AINIA centro tecnológico)

Tres dies de desembre

Des d’avui fins divendres es porten a terme per part del LEQUIA i l’ICRA una sèrie d’actes en el marc de la depuració i potabilització d’aigües:

icra

Dimecres 14:

La tesi Decision-support for adaptive and sustainable urban wastewater system management in the face of uncertainty, de l’Antonia Hadjimichael i que es presentarà al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Una oportunitat per aprendre sobre com ens podem adaptar a l’hora de prendre decisions en contextos d’incertesa. La creixent irregularitat en les precipitacions al nostre país així com el període de sequera hidrològica actual, obliguen a actuar en aquest sentit. Les eines de suport a la presa de decisions per una millor gestió dels sistemes de sanejament en són un bon exemple.

Dijous 15:

El II Foro LEQUIA de transferencia tecnológica en el campo del agua, on es presentaran nous avenços en la purificació del biogàs, s’explicaran casos pràctics, es discutirà el potencial d’aprofitament energètic, etc.

programa-foro-lequia

Davant l’estalvi energètic que proporcionen els sistemes anaerobis de depuració lligats a la producció de biogàs, és de sentit comú potenciar-ne l’aprofitament. En aquest fòrum se’n presentaran les principals novetats.

Divendres 16:

El seminari Determinación de los rendimientos de eliminación de microcontaminantes en el proceso de EDR en la ETAP del Llobregat, del Dr. Wolfgang Gernjak a la la sala d’actes de l’ICRA.

Els microcontaminants són substàncies tòxiques a molt baixes concentracions, persistents en el temps i amb una alta capacitat d’acumulació en els éssers vius. Gràcies als majors nivells de detecció dels aparells de medició i anàlisi, és un camp on s’està començant a dedicar amplis esforços per a la seva detecció i eliminació de l’aigua.

Tenim tres grans grups de microcontaminants:

· Els farmacèutics i d’higiene personal (antibiòtics, hormones, medicaments, etc.)

· Els provinents d’usos agropecuaris (pesticides, fertilitzants, etc.)

· Els industrials o domèstics (detergents, pintures, lubricants, etc.)

activated_carbon
Carbó actiu per l’eliminació de microcontaminants

Ara per ara només existeix una directiva europea relativa a aquests contaminants emergents, però amb la preocupació sanitaria i ambiental en augment és bastant probable l’avenç en aquest camp durant els propers anys.

 

Per saber-ne més:

· “Desenvolupament d’un sistema de suport a la decisió ambiental per a la gestió de les infraestructures hidràuliques, amb l’objectiu de garantir la qualitat de l’aigua a la Conca del Besòs” (Tesi de Francesc Devesa)

· Projecte SMART Green Gas de SEAT i Aqualia (Video)

· “El LEQUIA lidera un proyecto para mejorar la purificación del biogás de depuradoras” (iAgua)

· “Microcontaminantes emergentes en aguas: tipos y sistemas de tratamiento” (Patiño, Díaz, Ordóñez. Universidad de Oviedo)

· “Adaptación de una planta de tratamiento de aguas para la eliminación de microcontaminantes emergentes” (Presentació de Julen Cabero. Grup Suez)

· Directiva 2013/39/UE sobre substàncies prioritaries (pdf)