Sobre la reutilització d’aigua

Aigua Port de la Selva
Aigua regenerada per a recàrrega d’aqüífer, a Port de la Selva. Font: Blog de Lluís Sala

El tipus de climatologia al Mediterrani, caracteritzada per una baixa pluviometria combinada amb períodes de sequera ens ha de fer veure que és urgent desenvolupar línies d’actuació en tots els àmbits que ens permetin avançar en la reutilització d’aigua. Si pensem en els efectes positius d’aquesta reutilització veurem que, d’una banda la recuperació d’aigua depurada permet aumentar de forma neta aquest recurs a les zones costaneres evitant-ne l’abocament al mar, i d’altra banda pot substituir l’ús d’aigua potable a les zones d’interior.

El RD 1620/2007 sobre reutilització d’aigües depurades ha estat fins ara la base per treballar en aquesta matèria, i distingeix entre tres tipus d’aigua:

· Aigües depurades: les aigües residuals que han estat tractades per adaptar-se a la qualitat exigida per la normativa d’abocaments, tant pel què fa a llera com a col·lector.

· Aigües regenerades: aigües depurades les quals han estat sotmeses a un tractament addicional per adequar-ne la qualitat depenent de l’ús que se’n vol fer (rec jardins o cultius, aigua de procés industrial, rec de camps de golf o recàrrega d’aqüífers).

· Aigües reciclades: aigua que s’utilitza més d’una vegada en el mateix lloc abans de ser abocada al cicle hídric.

I quin tipus de tractament hi ha actualment per a poder regenerar una aigua depurada per a les finalitats abans esmentades? Alguns exemples:

TRACTAMENT FÍSICO-QUÍMIC

La més utilitzada a l’Estat, elimina matèria en suspensió i redueix la terbolesa. Consisteix en afegir coagulant i floculant per ajudar a decantar després mitjançant un decantador convencional o o lamelar. Per augmentar la velocitat de decantació se li pot afegir un llast (en forma de partícules de sorra), és el cas del sistema Actiflo:

actiflo
Procés Actiflo. Font: Michael’s Water Cooler

TRACTAMENT PER FILTRACIÓ

En aquest cas eliminarem sòlids en suspensió de fins a 0,01 mm de mida i ous de de nemàtodes paràsits. Aquesta operació es fa mitjançant filtres de sorra, tamissos, teles o membranes, depenent de quan volem afinar el procés d’adeqüació al tipus d’ús que en farem a posteriori. En aquest tractament cal fer de forma habitual contrarrentats per mantenir l’eficàcia dels filtres, de manera que si es vol operar en continu s’hauria de tenir una segona línia. Com a alternativa es poden fer servir filtres amb recirculació de sorra (es netegen a partir del mateix procés) per no haver de parar. Aquí en teniu un esquema:

DESINFECCIÓ

Aquesta es combina amb els tractaments anteriors per acabar d’afinar l’aigua a reutilitzar. Les tecnologies més usades són:

a) Ozonització: és molt eficient però té una vida curta a dins de l’aigua, uns 20 minuts.

b) Cloració: menys eficient que l’ozó però una vida més llarga, entre 2 i 3 hores.

c) Llum ultraviolada: la desinfecció per UV es basa en l’emissió de radiació per inhibir el material genètic de virus i bacteris. No produeix subproductes com en el cas del clor i se sol combinar amb aquest per reduir-ne la dosi a aplicar.

Doncs bé, mitjançant aquests tractaments actualment s’aconsegueix una aigua regenerada òptima per als diferents requeriments d’ús. Però pel què fa a la reutilització com a aigua de consum humà necessitarem d’actualitzacions reglamentàries i sobretot d’una nova consciència la qual ens permeti fer-ho realitat. Tard o d’hora ens hi haurem d’enfrontar veient la creixent escassetat hídrica del sud d’Europa.

Complementa-ho:

· Takashi Asano: “Hay algo de dimensión histórica en el crecimiento actual de la reutilización”

· Conclusiones de las Jornadas “10 años del RD 1620/2007 sobre reutilización

· Agbar apuesta por la reutilización del agua como única alternativa para garantizar el suministro

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.