Petjada hídrica

water-footprint

Menys coneguda que la petjada ecològica o la del carboni, la petjada hídrica (Water Footprint) és un concepte similar als dos primers aplicat al consum d’aigua.

La Water Footprint Network la defineix d’aquesta manera:

“The water footprint measures the amount of water used to produce each of the goods and services we use. It can be measured for a single process, such as growing rice, for a product, such as a pair of jeans, for the fuel we put in our car, or for an entire multi-national company. The water footprint can also tell us how much water is being consumed by a particular country – or globally – in a specific river basin or from an aquifer.”

global-footprint
Font: info@one-europe.info

Així, la petjada hídrica pot fer referència al consum:

  • De forma directa, mesurant l’aigua consumida per persona, regió, país, empresa, etc.
  • I de forma indirecta, tenint en compte el volum utilitzat per a produir qualsevol bé de consum (roba, cafè o vehicle).

La WFN defineix tres tipus de petjada: la blava (aigua superficial i subterrània consumida), la verda (aigua evaporada) i la gris (volum d’aigua contaminada generada), sent aquesta última més controvertida i al final no tinguda en compte a la norma ISO publicada el 2014.

La complexitat inherent al concepte ha provocat crítiques com per exemple la impossibilitat d’una vara de mesurar universal. Així, la producció de carn és avaluada per m3/kg i en canvi el consum per persona es fa via m3/any. La no incorporació de factors com l’estrès hídric de les regions o països on es produeixen els béns tampoc ajuda a fer-se’n una idea prou acurada; per exemple, no és el mateix consumir 140 litres per tassa de cafè a Brasil que a Etiòpia.

Preocupat per la seguretat hídrica, Dennis Wichelns, membre de la International Water Management Institute creu que cal tenir en compte els possibles defectes de diseny i no subestimar aspectes d’importància a l’hora d’establir polítiques relacionades amb la gestió i planificació de l’aigua:

“Although one goal of virtual water analysis is to describe opportunities for improving water security, there is almost no mention of the potential impacts of the prescriptions arising from that analysis on farm households in industrialized or developing countries. It is essential to consider more carefully the inherent flaws in the virtual water and water footprint perspectives, particularly when seeking guidance regarding policy decisions.”

En definitiva, pros i contres defineixen aquest nou concepte que si més no ajuda a fer-se una idea de l’altíssim consum d’aigua necessari per fabricar certs productes. Però al meu parer el més important és que ens fa prendre consciència del consum indirecte d’aigua, cosa que sumat al directe (cuina, banys i lavabos) reforça la idea de l’aigua com a recurs vital, tant per a la vida com pel funcionament de la nostra societat actual.

Complementa-ho:

· The Water Footprint Assesment Manual (Water Footprint Network, 2011)

· Huella hídrica, hacia una gestión sostenible de los recursos hídricos (iAgua, Juliol 2015)

· Water scarcity and our water footprint (Blog Today’s World)

· Water Footprint Network

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.