Impressions de “Barcelona i l’aigua”, de Joan Gaya (II)

Els capítols referents al període 1987-2014 entren més en qüestions polítiques i de gestió i no tant en temes legals, el qual és d’agrair pel lector no iniciat. En qualsevol cas és una època interessant pels que ja ho hem pogut viure “en directe”, tot i que alguns fets els recordo més o menys borrosos, és a dir,  amb la importància relativa que un nen de 12 anys li podia donar a la gestió hídrica a finals dels 90.

ETAP d'Abrera
ETAP d’Abrera

El llibre guanya en interès a partir de l’enfocament més pràctic, sobretot quan explica amb números la garantia d’abastament actual a l’àrea metropolitana, la problemàtica (de moment) inacabada de la connexió amb el Ter  o la infrautilització del tub 2,40 Abrera-Sant Joan Despí.

El traspàs de competències hidràuliques (plenes en el cas de les Conques Internes i compartides en la de l’Ebre) a la Generalitat el 1986 marca l’inici d’un nou marc de gestió i relació amb dos importants tipus d’usuaris: comunitat de regants i sector elèctric. Els reptes naixents suposen la creació de l’empresa pública d’abastament en alta ATLL.

Xarxa de connexions d´Aigües Ter Llobregat (ATLL) #antifrau

El trinomi Generalitat-Ens Locals-Finançament genera un dels moments més interessants del llibre, amb les tensions lligades als interessos dels partits per guanyar poder en àmbit local i exercir de contrapartida a la centralització en la gestió hídrica: la Guerra de l’Aigua mereix un llibre a part.

La creació de l’ACA l’any 1998 com a administració hidràulica única marca el camí emprès els últims anys en matèria de gestió del cicle integral de l’aigua, així com la obligatorietat d’adaptació a la Directiva Marc de la UE del 2000. En aquest capítol també queda palès els problemes històrics de finançament d’infrastructures i la evidència de 2 catalunyes, la que queda enquadrada dins la Conferència Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i la de les Conques Internes (CCII).

En referència a la gestió d’ATLL, l’autor apunta diversos errors de caire fundacional que van portar a la posterior privatització (2012), destacant el fet que l’empresa pública es fes càrrec del finançament de la planta d’osmosi inversa de l’ETAP de Sant Joan Despí (2007) per complir amb els límits legals establerts i que no ho recuperés posteriorment via tarifa. També hi ha un paràgraf dedicat a explicar els punts oberts en la polèmica privatització d’ATLL, conflicte legal que a hores d’ara encara dura.

2 pensaments sobre “Impressions de “Barcelona i l’aigua”, de Joan Gaya (II)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.