Entrevista a Ignasi Rodríguez-Roda Layret (y III)

– Este año estrenáis el Máster en Recursos Hídricos, que vendría a ser una revisión a fondo del antiguo que ya ofrecía la Universitat de Girona.

Correcto. Hace un par de años, en la reunión con el Consejo Asesor Sectorial del Campus del Agua propusimos que nos ayudaran a mejorar el Máster. Básicamente lo queríamos hacer más atractivo para los alumnos pero también que hubiera una mayor implicación de las empresas.


– Qué tal fue?

Estuvimos hablando más de tres horas! Fue la semilla del replanteamiento actual, básicamente nos dijeron lo que muchas veces vemos: los alumnos salen muy preparados a nivel teórico pero son poco prácticos.

– Siguen dentro de la burbuja de la universidad…

En cierta medida así es. Un día un empresario me dijo esto: «saben aprobar exámenes pero mejor que no haya cambios de un día para otro, no saben como enfrentarse a ellos o tienen miedo». En definitiva nos dijeron que si nos atrevíamos a cambiar esta dinámica nos ayudarían con todo.

– Y os pusisteis manos a la obra.

Si, y hemos estado dos años en un grupo de trabajo con varias empresas rehaciendo el Máster. En un principio queríamos ampliar contenidos pero hubiéramos caído en el mismo error de antes, por el que al final nos preocupamos de dar más conocimientos generales de tipo práctico como son nociones de ingeniería, economía, gestión empresarial, TICs, etc.

– Lo más significativo, habéis cambiado la metodología.

Hemos copiado a Medicina!* Además de aprobar bien las asignaturas han mejorado en el trato con los pacientes. Podríamos decir que son más humanos…

– Y tus alumnos?

Aprenderán a atreverse a hablar con los clientes, a dialogar, a saber encontrar información por su cuenta… la metodología ABP o Aprendizaje Basado en Proyectos. Esto lo cambia todo.


– Por ejemplo…

Hay una semana dedicada a aguas potables, no hay clases magistrales. En lugar de esto imagínate una botella de agua en medio de la mesa, un grupo de diez alumnos y un tutor. Empieza uno de los alumnos hablando sobre el agua del grifo y que ésta es mejor que la embotellada, pero de repente otro estudiante dice que la del agua tiene muy mal sabor y entonces otro añade otra aportación.

Fuente: Orientación Andújar

– Y poco a poco van saliendo los conceptos a tratar.

Si, y entonces si el tutor (que ha ido observando sin participar en la discusión) ve que no se ha hablado de uno de ellos lo introduce y acaba de complementar la clase. También se habla otros temas de los cuales los alumnos tienen que buscar la información correspondiente. Al cabo de unos días se pone en común para llegar a las conclusiones finales guiados por el mismo tutor.

– Estas sesiones se complementan con otros recursos educativos?

Los martes hay seminarios y los jueves visitas a laboratorios, empresas, etc. Se trata de hacerlo mucho más dinámico y útil de cara al día a día del mundo laboral.

– Qué % representa este trabajo desarrollado por el alumno?

Un 50%. En la otra mitad se evalúan conocimientos mediante un exámen.

– Para terminar, como ves el modelo catalán de investigación?

Este es un tema del cual podríamos estar hablando un día entero! Concretando… a pesar de que no es el mejor modelo para nosotros los investigadores, lo veo bastante realista ya que está pensado para que la innovación la haga la empresa y en menor medida la universidad, de este modo acaba repercutiendo en los indicadores económicos del país. En el fondo es un modelo más ambicioso que el basado únicamente en subvenciones, aún así es mejorable.


– Gracias por tu tiempo Ignasi, espero volver por aquí y seguir documentando lo que vais haciendo.

Gracias a ti! Hasta pronto.

* Se refiere a la facultad de Medicina de la UdG.

 

Entrevista a Ignasi Rodríguez-Roda Layret (i III)

– Aquest any estreneu el Màster en Recursos Hídrics, que entenc que és una revisió a fons de l’antic que ja oferia la Universitat de Girona.

Correcte. Fa un parell d’anys, a la reunió amb el Consell Assessor Sectorial del Campus de l’Aigua els hi vam proposar que ens ajudessin a millorar el Màster que ja oferíem des de en fa més de deu. Bàsicament el volíem fer més atractiu per als alumnes però també que hi hagués una major implicació de les empreses.

– I com va anar?

Vam estar parlant més de tres hores! Va ser la llavor del replantejament actual, bàsicament ens van dir el què moltes vegades veiem: els alumnes surten molt preparats a nivell teòric però són poc pràctics.

– Segueixen a dins de la bombolla de la universitat…

En certa mesura és així. Un dia un empresari em va dir això: «saben aprovar exàmens però millor que no hi hagi canvis d’un dia per l’altre, no saben com afrontar-los i si ho fan és amb por». En definitiva ens van dir que si ens atrevíem a canviar aquesta dinàmica ens ajudarien amb tot.

– I així ho vau fer.

Sí, i hem estat dos anys amb un grup de treball amb vàries empreses refent el Màster. En un principi volíem ampliar continguts però haguéssim caigut en el mateix error d’abans, pel què al final ens vam preocupar de donar més coneixements generals de tipus pràctic com pot ser nocions d’enginyeria, economia, gestió empresarial i TICs.

– I el més significatiu, heu canviat la metodologia.

Hem copiat els de Medicina! A banda d’aprovar bé les assignatures han millorat amb el tracte amb els pacients. Podríem dir que són més humans…

– I els vostres alumnes?

Aprendran a atrevir-se a parlar amb els clients, a dialogar entre ells, a saber trobar informació pel seu compte… la metodologia ABP o Aprenentatge Basat en Projectes. Això ho capgira tot.

– Per exemple…

Hi ha una setmana dedicada a aigües potables, no hi ha classes magistrals. En lloc d’això imagina’t una ampolla d’aigua al mig de la taula, un grup de deu alumnes i un tutor. Comença un dels alumnes parlant sobre l’aigua de l’aixeta i que és millor que l’embotellada, però de sobte surt un altre alumne que diu que la de l’aigua té molt mal gust i llavors un altre hi afegeix una altra aportació.

Font: Orientación Andújar

– I de mica en mica van sortint tots els conceptes a tractar.

Sí, però llavors si el tutor (que ha estat observant sense participar en la discussió) veu que no han sortit tots els introdueix i acaba de rematar la classe. També es parla d’altres temes dels quals els alumnes han de buscar-ne la informació corresponent. Al cap d’uns dies es posa en comú per arribar ara ja sí a les conclusions finals guiats pel mateix tutor.

– Es complementa amb altres recursos educatius?

Els dimarts hi ha seminaris i dijous visites a laboratoris, empreses, etc. Es tracta de fer-ho molt més dinàmic i útil de cara al dia a dia del món laboral.

– Quin tant per cent representa tota aquesta feina desenvolupada per l’alumne?

Un 50%. L’altra meitat avalua coneixements en forma d’examen.

– Ja per acabar, com veus el model català de recerca?

Aquest és un tema el qual podríem estar parlant tot un dia sencer! Concretant… tot i que no és el millor model per nosaltres els investigadors, el veig bastant realista ja que està més orientat a què la innovació la faci l’empresa i no tant la universitat, d’aquesta manera acaba repercutint en els indicadors econòmics del país. En el fons és un model més ambiciós que el que està basat únicament en subvencions, tot i així és millorable.

– Gràcies pel teu temps Ignasi, espero tornar per aquí i seguir documentant el què aneu fent.

Estem a disposar. Fins la propera!

(más…)