Com afrontar la sequera?

murray-darling-basin

Un article de Sarah Ann Wheeler reflexiona sobre la resposta a l’escassetat d’aigua a la revista de la International Water Association (IWA):

“Professional backgrounds tend to predetermine one answer and often seek a silver bullet as the solution (…) the reality is that one strategy, by itself, is never enough.”

Enginyers, economistes, planificadors, etc. cadascun d’ells oferirà una solució diferent, però és probable que triant-ne una d’elles no n’hi hagi prou.

Afrontar un problema social, econòmic i ambiental com una sequera requereix d’una visió més interdisciplinar on cadascú de nosaltres pugui aportar la seva visió, així com extreure’n una solució integrada.

D’altra banda, tan governs com gestors han fet èmfasi en estratègies que afecten a l’oferta de l’aigua, obviant la part de l’ús i demanda d’aquesta. En aquest cas, explica Wheeler, podríem considerar 3 punts:

· Divulgar i educar en l’ús de l’aigua com un bé escàs.

· Plans reguladors que incideixin en una millora de la qualitat.

· Mesures econòmiques com poden ser taxes i tarifes que en promoguin un ús més sostenible o mercats de l’aigua.

En el cas d’Austràlia, després d’esgotar les mesures per la part de l’oferta, les últimes dècades s’han centrat a fer un esforç en la gestió de la demanda: límits a noves llicències, augment de la regulació, major divulgació i introducció de nous preus i càrrecs per l’aigua.

 

r138727_474293
La conca Murray-Darling, de vital importància per l’elevada producció agroalimentària

El més rellevant ha estat, però, la reforma dels drets de propietat i l’establiment de mercats de l’aigua de la conca Murray-Darling, l’àrea més gran de producció alimentària d’Austràlia. El pla de 2012 d’aquesta conca inclou la separació dels drets sobre la terra i l’aigua, el monitoratge sobre l’ús, la reforma del mercat de l’aigua i el sistema d’assignació de propietat, així com la diversificació de l’agricultura al Delta.

Però sembla ser que el que va permetre realment que els agricultors no entressin en fallida durant la Sequera del Mil·leni van ser els mercats de l’aigua. Aquests van donar resiliència al sistema per afrontar la sequera:

“During the worst years-when water allocations were at their lowest and rice farmers in New South Wales could not put their crop in-they sold their water on the temporary market. Downstream farmers bought that water to keep their vineyards or other permanent assets alive. This win-win would have been impossible without markets.”

australiawatertrading

 

De totes maneres no ens podem quedar en una solució aillada, sinó que l’hem d’integrar amb d’altres mesures com l’eficiència d’irrigació o l’establiment de límits d’ús. És més, cal tenir en compte la paradoxa de l’eficiència: les noves tecnologies de rec per elles mateixes no porten a un augment d’estalvi, ans al contrari, n’augmenten la demanda.

En definitiva, el diseny d’una resposta resilient a l’escassetat d’aigua és millor si s’aborda des de múltiples perspectives:

“To hit the target, avoid the silver bullet, and instead embrace the silver buckshot”.

PER APROFUNDIR-HI:

L’article complet aquí.

PER SABER-NE MÉS:

Un article sobre com funcionen els mercats de l’aigua a Austràlia.

2 pensaments sobre “Com afrontar la sequera?

  1. Retroenllaç: Nexus Thinking | aigües

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.