Nitrats i Zones Vulnerables

Mapa de les Zones Vulnerables per nitrats a Catalunya. Autor: Rcomellas

El passat 31 d’octubre vaig assistir a una jornada organitzada per l’Agència Catalana de l’Aigua sobre la problemàtica de la contaminació per nitrats. Aquesta jornada es basava principalment en un interessant i complet estudi fet de forma col·laborativa pel Catalan Water Partnership, les empreses Geoservei i CECAM, els grups de recerca MAIMA i MARS i l’IRTA (el qual es va encarregar dels estudis agronòmics), els ponents dels quals van explicar el procediment que havien seguit per el·laborar l’informe final que, en breu serà penjat a la web de l’ACA.

Antoni Munné, Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües a l’ACA, va fer una breu introducció parlant de la necessitat d’actualitzar la informació que tenim sobre l’estat de les aigües subterrànies i superficials a Catalunya, amb la mirada posada en la revisió de les zones vulnerables per contaminació de nitrats per a l’any 2019. Aquest fet coincideix amb la necessitat de donar resposta a la Comissió Europea sobre la necessitat d’ampliar les zones tipificades cap a zones de transició, on s’ha evidenciat la presència de concentracions per sobre del límit de nitrats (50 o 25 mg/L en funció de si les aigües són subterrànies o superficials).

Munné, va remarcar que, de les 37 masses d’aigua subterrànies catalanes un 46% es troben en mal estat, cosa que representa més del 20% de la superfície del territori català. Pel què fa a les masses superficials, el 22% d’aquestes es troben afectades per nitrats. En conjunt, la superfície vulnerable al llarg del territori representa un 45% d’aquest, i malauradament ha anat a més durant els últims anys.

Per acabar, Munné va parlar de la utilitat de l’estudi per valorar si les zones que estan tocades per nitrats però no formen part de zona vulnerable podrien passar a ser-ho a partir de l’any vinent.

UN APLICATIU MOLT INTERESSANT

El Catalan Water Partnership ens va explicar com els ens locals podran decidir quina és la millor opció per enfrontar-se al problema de la contaminació per nitrats a través d’un aplicatiu de suport a la presa de decisions que en breu estarà disponible al web de l’ACA. En la creació d’aquesta eina hi han participat diverses empreses que aporten tecnologia, tan preventiva com correctora, i que permet en funció de diversos paràmetres locals gestionar de la millor manera possible aquesta problemàtica.

Començant la ponència del CWP

CONTROL I QUALITAT DE LES AIGÜES

L’estudi es fonamenta bàsicament en tres grups de dades:

  • De tipus hidrogeològic i pressions sobre el medi.
  • De tipus microbiològic.
  • De tipus isotòpic.

El primer grup de dades l’aportava l’empresa Geoservei Projectes i Gestió Ambiental, la qual es va plantejar diferents àrees de treball com són l’estudi de les aigües superficials, les subterrànies i les provinents d’EDAR urbanes. En definitiva, es buscava l’origen de la contaminació per nitrats per poder-ne determinar la causa i possibles actuacions, així com establir noves zones vulnerables si n’era el cas.

El segon grup de dades va ser responsabilitat del MARS, grup de recerca de la Universitat de Barcelona, el qual ens va parlar de tècniques de determinació microbiològica que permeten traçar l’origen dels bacteris relacionats amb la contaminació (humà, porcí, boví, pollastre, etc.).

En el tercer grup s’hi va involucrar el MAIMA, grup de recerca també de la UB i que treballa amb diverses formes isotòpiques del Nitrogen, Bor o Sofre. Aquesta va ser una ponència força tècnica però que en essència va explicar-nos que diferents isòtops podien determinar l’origen humà o animal de les mostres.

CONCLUSIONS

Havent participat tots els ponents, em va quedar la idea que aquest estudi multidisciplinar ens permet tenir una informació més acurada de l’habitual i reduir-ne així la incertesa que inevitablement sempre queda de forma residual. De fet, en aquest sentit, el debat posterior va centrar-se, entre d’altres polèmiques més aviat de caire lobbista, en el fet que tot i tenir més acotada la informació no podíem evitar la incertesa derivada de fenòmens hidrològics i dinàmiques naturals aliens al mateix estudi. Tot i això, el fet de ser un treball pioner a nivell estatal (segons Joan Solà, gerent de Geoservei), aquest estudi pot sentar les bases per seguir comprenent la situació actual en matèria de contaminació per nitrats, el seu origen, la causa i les possibles solucions associades. Almenys la Comissió Europea així ho espera!