Nou concepte d’EDAR i criteris de disseny

ingenio_xyz_cabecera
Font: Ingenio.xyz

Aquest passat dimecres vaig assistir a la masterclass online del professor Jorge Chamorro, Enginyer especialista en depuració d’aigües sobre bons criteris en el disseny d’EDARs, mitjançant la plataforma d’e-learning Ingenio.xyz.

Va ser una xerrada d’una mica més d’una hora que, tot i començar vint minuts tard per problemes tècnics va valdre molt la pena. Sobretot pel canvi de mentalitat que ens va remarcar el professor Chamorro sobre el concepte tradicional d’EDAR: de la producció d’aigua depurada a integrar les altres dues línies, la de fangs i (si és el cas) la de biogas. És més, se’ns va convidar a fer un gir copernicà intercanviant la línia de fangs amb la de l’aigua per ordre d’importància. En definitiva, l’EDAR com una fàbrica de llots més que com una d’aigua depurada.

compost
Els llots es poden destinar a compostatge. Font: infoagro.com

I això per què? Doncs perquè si la línia de fangs funciona bé la d’aigua hi anirà al darrera. A més, l’administració actualment prioritza la quantitat d’aigua depurada pagant-ne la producció per m3 sense influència de si s’aboca per sota o per sobre dels límits establerts, descuidant així la qualitat d’aquesta. De pas també s’obvia la importància de la gestió dels fangs produïts (perquè no pagar per aquesta producció també?), considerant-los com un mer residu quan es podrien valoritzar perfectament via agricultura, compostatge o valorització energètica.

Passada la introducció més general, se’ns va explicar un bon grapat de millores (aplicades principalment al pretractament) que es poden implementar a l’hora de dissenyar una planta més versàtil que pugui afrontar canvis sobtats de càrrega per abocaments o pluges, posades en marxa, etc. Perquè si d’alguna cosa pequen la majoria de depuradores al nostre país és de rigidesa operacional.

Imatge aèria EDAR
Imatge aèria EDAR. Font: blog de Jorge Chamorro

En resum, una EDAR del segle XXI s’ha de centrar més en la producció de llots, evitant males condicions d’operació i optimitzant-ne el rendiment global, així com dissenyar-la basant-se en la versatilitat per afrontar diferents condicions en funció de canvis estacionals, desequilibris tròfics o abocaments incontrolats.

Amplia-ho:

· Depuración para principiantes: Ejemplo de flexibilidad EDAR (Jorge Chamorro)

L’ozó i la indústria paperera

L’ozó forma part de la capa que ens protegeix de la llum ultraviolada però també pot ser un fort contaminant si n’augmenten les concentracions quan es troba a prop de la superfície terrestre.

Però aquest gas també el podem generar mitjançant ozonitzadors perquè ens sigui útil per a la depuració d’aigües amb una DQO de baixa biodegradabilitat o amb compostos difícils d’eliminar, concretament de les aigües de rebuig que genera la indústria paperera.

Tractament aigües paperera
L’ozonització és part del tractament de les aigües que contenen DQO de difícil eliminació. Font: Madri+d

L’esquema de la part superior representa un sistema d’ozonització i biofiltració que complementa una planta que depura aigües industrials d’una paperera, concretament la SCA Graphic Laakirchen AG, a Àustria.

L’empresa es va plantejar d’introduir aquest sistema un cop va veure que a l’afegir nous additius per millorar la brillantor del paper aquests feien que l’efluent superés els límits legals d’abocament.

Així, posteriorment al tractament fisicoquímic i biològic, l’addició d’aquest nou procés va acabar produint una sèrie de millores com la reducció significativa de DQO (també la menys biodegradable), l’eliminació de color i olors i una reducció dels costos de tractament mitjançant la combinació de l’ozó amb la biofiltració.

Fonts:

· Tratamiento del agua residual industrial de una papelera mediante ozonización (Condorchem Envitech)

· Tratamiento de aguas residuales en la industria papelera (Madri+d)