Panell d’experts per l’aigua regenerada

Detall de l’ERA del Prat de Llobregat. Font: Àrea Metropolitana de Barcelona

El passat 21 de novembre es va reunir per primera vegada el Panell d’Experts encarregat d’estudiar la possibilitat de transportar l’aigua regenerada de l’EDAR del Prat de Llobregat al tram final del riu Llobregat, amb l’objectiu d’augmentar la garantia d’aigua més enllà dels períodes de sequera.

El Panell d’Experts en la seva primera reunió. Font: ACA.

Actualment l’àrea metropolitana s’abasteix d’un mix triple d’aigües de diferents orígens:

  • Subterrànies
  • Superficials
  • Dessalinitzades

L’objectiu de l’estudi posat en marxa hi afegiria un quart origen, les aigües provinents de l’Estació Regeneradora d’Aigües o ERA. Aquesta disposa d’un tractament terciari que produeix un aigua de qualitat prou bona com per abocar-la aigües amunt del riu Llobregat amb l’objectiu de ser captada per la potabilitzadora de Sant Joan Despí. De fet, amb l’entrada en vigor del nou Pla de Sequera ja està previst de fer-la servir amb aquest objectiu, concretament quan les reserves dels embassaments estiguin per sota del 25%. De totes maneres, i en previsió d’estressos hídrics futurs es vol fer un pas més ambiciós: poder aportar aquesta aigua regenerada durant tot l’any.

La viabilitat tècnica ja hi és, la sanitària també, només falta el vist-i-plau dels experts per confirmar-ho i poder quadrar el cercle en benefici de tothom.

Font: Agència Catalana de l’Aigua

Continua la lectura de Panell d’experts per l’aigua regenerada

Reutilització: tipus, gestió i visió estratègica

Heràclit d'Efes

Friedrich Nietzsche

LINEAL O CIRCULAR?

“Un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu” Aquesta frase, atribuïda al filòsof presocràtic Heràclit d’Efes, tracta de què tot està sempre en moviment, el temps passa i tot canvia: nosaltres i també la massa d’aigua del riu. Quan ens tornem a banyar aquesta ja no és la mateixa, ni les seves partícules, ni els minerals que l’acompanyen… ni tan sols els àtoms d’hidrogen i oxigen. Aquesta concepció lineal del pas del temps casa poc amb els conceptes d’aigua reciclada, regenerada i reutilitzada però si bé filosòficament la frase donaria per una bona conversa en aquest cas potser hi encaixa més bé la concepció circular de Friedrich Nietzsche, l’Etern Retorn. Aplicat al cicle de l’aigua quedaria així: al llarg d’un riu ens trobem amb diferents poblacions les quals capten l’aigua per a diferents usos, l’aboquen al clavegueram després de fer-la servir, la depuren mitjançant EDARs i l’aboquen riu avall per, tot seguit, el següent poble faci el mateix procediment… i així fins l’arribada d’aquest riu a la desembocadura a mar. Així doncs, la mateixa aigua és captada, usada, embrutada i netejada per tornar a començar el mateix cicle en un altre punt del curs del riu. Petits cercles al llarg del seu camí cap al mar es van produint per, un cop allà passar a formar part d’un cicle encara més gran que a la llarga la tornarà a portar al punt d’inici, el naixement del riu.

Assentada la base del concepte, és el moment de posar en pràctica els dos casos que ens trobem en reutilització d’aigües superficials per a reg: en un cas tenim una reutilització no planificada o simplement “de facto” i en l’altre una de conscient o planificada. Com funciona cadascuna? Ho explico en base al document “Characterization of unplanned water reuse in the EU”, de la Universitat Tècnica de Munich.

Reutilització no planificada de l'aigua

O també anomenada “de facto”, és la que es produeix a la pràctica, per exemple, quan es consumeix l’aigua del riu en un punt aigües avall on prèviament una EDAR hi aboca les seves aigües depurades. En aquest cas es produeix una dilució de les aigües depurades en el riu (si el cabal és prou important com perquè es porti a terme) per, quilòmetres més avall aquesta aigua ser captada per regants que la faran servir per als seus cultius. Dit això, al meu parer hi ha dos factors importants a tenir en compte:

  • La relació de cabals de l’aigua depurada i l’aigua del riu farà que la suposada “dilució” sigui més o menys gran. En el cas de l’esquema és un 5% Vs un 95%, però pot arribar a ser a l’inversa.
  • Derivat del primer punt, si tenim el cas que un 80-90% del cabal és d’aigua depurada i l’altre 10-20% és el cabal del riu, encara que l’EDAR compleixi amb els límits legals d’abocament tindrem molt poca dilució amb la massa d’aigua receptora, fent que augmenti la concentració de contaminants persistents (antibiòtics, derivats del plàstic, detergents, etc.) i microorganismes com E. coli. I això és així perquè la llei no en contempla la seva eliminació ni tan sols mitigació pels efluents d’aigua depurada.

Reutilització planificada de l'aigua

En aquest cas tenim una EDAR que utilitza una proporció de la seva aigua ja depurada per a reg. Aquí ens trobem amb un objectiu prèviament establert que provoca l’existència d’una sèrie de controls basats en la legislació (RD 1620/2007) en els quals s’hi inclouen uns paràmetres límit i que provoquen l’existència d’un tractament terciari per produir aigua regenerada. Normalment aquest terciari es composa d’un sistema de filtració i desinfecció que fa que aquesta aigua sigui apta i segura per a l’ús proposat.

Un recurs més en la gestió hídrica

Comparant els riscos associats als dos tipus de reutilització, queda clar que en el cas de la no planificada ens trobem amb un fenomen inevitable que obre molts interrogants de cara a la seguretat en el seu ús. És més, en el cas de captació d’aigües superficials per a potabilització ens podem trobar que l’aigua d’origen a tractar sigui de pitjor qualitat que la del terciari d’una EDAR, d’aquí que tingui tot el sentit del món tornar l’aigua regenerada de l’EDAR d’El Prat de Llobregat a la capçalera de la potabilitzadora de Sant Joan Despí, a més de ser un recurs extra de 2m3/s en èpoques de sequera.

Font: El Periódico

Una reflexió final

El temps dirà si les intencions de l’actual govern català formen part del tacticisme habitual dels nostres polítics o van més enllà en una visió estratègica en matèria de gestió hídrica. Si la segona idea és certa benvinguts siguin tots els esforços per aconseguir tancar el cercle. Nietzsche n’estaria molt satisfet.

Continua la lectura de Reutilització: tipus, gestió i visió estratègica

Les sinergies de l’aigua regenerada

L'aigua d'origen

La depuradora de Castell-Platja d’Aro disposa d’un tractament terciari el qual fa que els potencials usuaris interessats puguin consumir-ne-ne l’aigua regenerada i estalviar la que prové de l’aqüífer del Ridaura.

Aquest terciari funciona des del 1998, millorant de forma significativa la seva gestió a partir de l’automatització del control de paràmetres el 2012. Jordi Muñoz, el Cap de Procés de l’EDAR, recalca la importància de tenir una sortida del tractament secundari de qualitat: “si tenim uns bons paràmetres el tractament terciari no patirà i obtindrem una aigua apta per a la seva reutilització. Si no fos així, podria fer que un excés de terbolesa col·lapsés els filtres de sorra cada dos per tres”. És per això que si els llaços de control detecten un nivell de terbolesa per sobre de l’establert es tanca la comporta que deriva l’aigua depurada als filtres del terciari. Un altre control fonamental és el redox present a l’aigua després de ser clorada: “Ens movem entre 250 i 350 mV per assegurar la desinfecció total i absència d’E. coli”.

El control de la instal·lació es fa per SCADA, aquí es pot veure de forma ràpida si hi ha alguna desviació que afecti el rendiment del terciari per poder actuar i avisar-ne els usuaris afectats:

L’esquema de tractament terciari de l’EDAR de Castell-Platja d’Aro és el següent: filtres de sorra i desinfecció mitjançant llum ultraviolada i hipoclorit sòdic. “La presència de sals de ferro a la nostra aigua fa baixar la transmitància, cosa que redueix el rendiment de desinfecció de la llum UV que normalment actua de forma òptima sobre els 254 nm”, puntualitza Muñoz, “tot i que elimina bé clostridis i ous de nemàtodes”.

Pel què fa a l’explotació, la porta de forma integral l’empresa concessionària, EMACBSA. Muñoz justifica l’avantatge principal d’aquest fet: “Som els primers interessats en obtenir una aigua de qualitat del decantador secundari per no tenir problemes al terciari. Si estés repartit en 2 explotadors costaria més d’evitar-los”.

El 2017, el terciari ha aportat uns 800000 m3 desglossats de la següent manera:

  • 300000 m3 Golf d’Aro-Mas Nou.
  • 210000 m3 Golf Costa Brava.
  • 160000 m3 Regant principal (camps de blat de moro).
  • 100000 m3 Comunitat de regants de l’entorn de l’EDAR.
  • 30000 m3 Pitch & Putt Mas Torrellas.

L’aigua ja regenerada es bombeja i reparteix en tres línies principals per abastar tots aquests usuaris, els quals paguen per la gestió diària que es fa del tractament terciari: reposició de clor, analítiques de control, components sistema de desinfecció per UV, etc.

Al final de la visita Muñoz em fa una breu reflexió sobre el valor de l’aigua: “Gràcies a l’aportació d’aigua regenerada l’aqüífer pot respirar, sobretot a l’època d’estiu ja que aquesta zona és molt turística. De fet, el terciari fa que l’aigua tingui un cost raonable que, en absència d’aquell i en èpoques de sequera perllongada, podria arribar a ser molt més elevat”.

Golf Costa Brava

Després de la visita a l’EDAR, m’he desplaçat al Golf Costa Brava, a la població de Santa Crisitna d’Aro, per parlar amb en Benjamí Ferrer, greenkeeper i actual responsable de la gestió hídrica: “el Golf Costa Brava va ser dels primers a plantejar-se la opció de regar amb aigua regenerada a partir de l’evolució dels camps cap a una imatge cuidada més extensiva, més enllà de l’espai d’ús per jugar-hi. És a partir d’aquest moment que a l’ampliar l’espai de reg ens trobem amb problemes durant els estius, on els pous i aqüífer de la zona no donen per més”. També esmenta la figura clau de Xavier Millet en la posada en marxa del projecte: “Ell ho va començar, i a a partir d’aquí es varen construir els 2 km de col·lector que van des de la depuradora de Castell d’Aro fins al golf”.

Per Ferrer, el més important de tot plegat és que ara disposen d’aigua els 365 dies de l’any, no han de patir per la manca d’aquesta i el nivell freàtic de la zona ho agraeix, però també hi veu algun inconvenient: “Els nivells de nitrogen amoniacal elevats ens perjudiquen, cosa que ens ha fet plantejar la instal·lació d’un sistema de tractament complementari mitjançant ozó. No és òptim per l’eliminació de nutrients però com a mínim elimina el biofilm que es forma a les parets del col·lector i les males olors que se’n deriven”.

Camp del Golf Costa Brava

Reg de cultiu de blat de moro

Joan Pijoan és ramader d’una explotació de vaques per producció de llet a l’engròs. També disposa d’una sèrie de camps on hi planta, entre d’altres cereals, blat de moro. Des del 2004 utilitza l’aigua regenerada del terciari de Castell-Platja d’Aro: “N’estic bastant satisfet, sobretot quan vam veure que a l’estiu ens quedàvem curts d’aigua tot i disposar de diferents pous propis. De les 50 Ha de camp productiu, la meitat la rego amb aigua regenerada”. També comenta l’agilitat en la gestió de la connexió a la xarxa: “Va ser relativament fàcil, ja que tan sols vam haver d’allargar una mica més el col·lector que ja arribava al Golf Costa Brava, uns 3 Km”, explica Pijoan. D’aquesta manera, tan el golf com l’explotació ramadera formen una mini comunitat de regants que pot ser una bona experiència per a iniciatives futures.

Pel què fa a la presència de nitrogen, al contrari de Ferrer, ell ho veu com un avantatge per la funció de substitució de nutrient pels cultius: “Gasto molt menys fertilitzant que quan faig servir l’aigua de pou”. Igualment, també hi veu algun inconvenient: “L’administració hi està molt a sobre pel fet de no passar-nos de les quantitats recomanables a nivell ambiental, aquí la gestió en aquest sentit es podria millorar”.

Aigua regenerada
Camps regats amb aigua regenerada

 

Parlem de membranes? (i V): AnMBR per a regadiu

AnMBR
Esquema de tecnologia AnMBR. Font: Scientific Research Publishing

Per tancar aquesta sèrie de posts sobre membranes us en presento una aplicació molt interessant. Al número de Maig/Juny de la revista RETEMA es fa menció en un article de l’ús de membranes per a poder reutilitzar l’aigua per a regadiu. Concretament, l’ús de la tecnologia AnMBR permet aprofitar tres tipus de recursos: l’aigua, el biogàs i els nutrients. Però anem a pams.

La tecnologia AnMBR és una evolució de la MBR, o sigui, l’ús de membranes en reactors de tipus anaerobi. Amb això guanyem en eficiència energètica, ja que al no haver d’airejar consumim molts menys kWh que en la combinació amb fangs actius. I no només això, del mateix procés anaerobi es genera biogàs mitjançant les comunitats bacterianes presents en el biorreactor, una barreja de gas metà, diòxid de carboni i sulfur d’hidrogen que caldrà tractar prèviament al seu ús com a font d’energia. Finalment, els tipus de microorganismes que porten a terme les reaccions anaeròbies no són capaces d’oxidar ni els compostos de nitrogen ni els de fòsfor. Amb tot, el que seria un desavantatge en comparació a d’altres sistemes d’eliminació de nutrients es converteix en una oportunitat a l’hora d’usar aquesta aigua resultant “enriquida” per a ús de regadiu.

AnMBR Comparativa
Font: RETEMA

Aprofitant la importància que la UE dóna cada vegada més a l’economia circular, aquesta tecnologia pren una dimensió més que interessant a l’hora d’abordar els reptes plantejats de cara al futur:

  1. Evitem el consum d’aigua potable per a regadiu mitjançant l’ús d’aigua regenerada provinent d’aigües residuals urbanes.
  2. Reduim el consum de fertilitzants aprofitant l'”enriquiment” d’aquest tipus d’aigua.
  3. Utilitzem el biogàs per a l’autoconsum de les instal·lacions, avançant cap a la sostenibilitat tan a nivell econòmic com energètic.

I per fer-vos una idea que el principal objectiu a perseguir en la reducció del consum d’aigua, almenys a l’Estat, és en el camp de l’agricultura, us deixo aquest gràfic aclaridor:

Gràfic consums d'aigua
Font: RETEMA

Per acabar, qui vulgui aprofundir en aquest article tant sols cal que vagi a la web de RETEMA i el llegeixi sencer de forma gratuïta mitjançant Issuu. Val la pena!

Continua la lectura de Parlem de membranes? (i V): AnMBR per a regadiu

Sobre la reutilització d’aigua

Aigua Port de la Selva
Aigua regenerada per a recàrrega d’aqüífer, a Port de la Selva. Font: Blog de Lluís Sala

El tipus de climatologia al Mediterrani, caracteritzada per una baixa pluviometria combinada amb períodes de sequera ens ha de fer veure que és urgent desenvolupar línies d’actuació en tots els àmbits que ens permetin avançar en la reutilització d’aigua. Si pensem en els efectes positius d’aquesta reutilització veurem que, d’una banda la recuperació d’aigua depurada permet aumentar de forma neta aquest recurs a les zones costaneres evitant-ne l’abocament al mar, i d’altra banda pot substituir l’ús d’aigua potable a les zones d’interior.

El RD 1620/2007 sobre reutilització d’aigües depurades ha estat fins ara la base per treballar en aquesta matèria, i distingeix entre tres tipus d’aigua:

· Aigües depurades: les aigües residuals que han estat tractades per adaptar-se a la qualitat exigida per la normativa d’abocaments, tant pel què fa a llera com a col·lector.

· Aigües regenerades: aigües depurades les quals han estat sotmeses a un tractament addicional per adequar-ne la qualitat depenent de l’ús que se’n vol fer (rec jardins o cultius, aigua de procés industrial, rec de camps de golf o recàrrega d’aqüífers).

· Aigües reciclades: aigua que s’utilitza més d’una vegada en el mateix lloc abans de ser abocada al cicle hídric.

I quin tipus de tractament hi ha actualment per a poder regenerar una aigua depurada per a les finalitats abans esmentades? Alguns exemples:

TRACTAMENT FÍSICO-QUÍMIC

La més utilitzada a l’Estat, elimina matèria en suspensió i redueix la terbolesa. Consisteix en afegir coagulant i floculant per ajudar a decantar després mitjançant un decantador convencional o o lamelar. Per augmentar la velocitat de decantació se li pot afegir un llast (en forma de partícules de sorra), és el cas del sistema Actiflo:

actiflo
Procés Actiflo. Font: Michael’s Water Cooler

TRACTAMENT PER FILTRACIÓ

En aquest cas eliminarem sòlids en suspensió de fins a 0,01 mm de mida i ous de de nemàtodes paràsits. Aquesta operació es fa mitjançant filtres de sorra, tamissos, teles o membranes, depenent de quan volem afinar el procés d’adeqüació al tipus d’ús que en farem a posteriori. En aquest tractament cal fer de forma habitual contrarrentats per mantenir l’eficàcia dels filtres, de manera que si es vol operar en continu s’hauria de tenir una segona línia. Com a alternativa es poden fer servir filtres amb recirculació de sorra (es netegen a partir del mateix procés) per no haver de parar. Aquí en teniu un esquema:

DESINFECCIÓ

Aquesta es combina amb els tractaments anteriors per acabar d’afinar l’aigua a reutilitzar. Les tecnologies més usades són:

a) Ozonització: és molt eficient però té una vida curta a dins de l’aigua, uns 20 minuts.

b) Cloració: menys eficient que l’ozó però una vida més llarga, entre 2 i 3 hores.

c) Llum ultraviolada: la desinfecció per UV es basa en l’emissió de radiació per inhibir el material genètic de virus i bacteris. No produeix subproductes com en el cas del clor i se sol combinar amb aquest per reduir-ne la dosi a aplicar.

Doncs bé, mitjançant aquests tractaments actualment s’aconsegueix una aigua regenerada òptima per als diferents requeriments d’ús. Però pel què fa a la reutilització com a aigua de consum humà necessitarem d’actualitzacions reglamentàries i sobretot d’una nova consciència la qual ens permeti fer-ho realitat. Tard o d’hora ens hi haurem d’enfrontar veient la creixent escassetat hídrica del sud d’Europa.

Complementa-ho:

· Takashi Asano: “Hay algo de dimensión histórica en el crecimiento actual de la reutilización”

· Conclusiones de las Jornadas “10 años del RD 1620/2007 sobre reutilización

· Agbar apuesta por la reutilización del agua como única alternativa para garantizar el suministro