Projecte INNOQUA

Planta pilot del projecte INNOQUA, situada a l’EDAR de Quart

I si us digués que hi ha un projecte europeu dedicat a la depuració low cost d’aigües residuals domèstiques que vol competir amb els actuals sistemes de sanejament autònom disponibles?

I si us digués que hi ha 11 països involucrats d’arreu del món on es provaran diferents sistemes modulables basats en la sostenibilitat ambiental i econòmica i adaptables a qualsevol clima?

I si us digués que un d’aquests sistemes s’està testant a l’EDAR de Quart (Girona), amb el lideratge del LEQUIA i diferents departaments implicats de la UdG?

Doncs bé, tot això i molt més engloba INNOQUA, i jo he aprofitat per fer una visita a Quart perquè en Narcís Pous, responsable de la planta pilot associada, m’expliqui una mica més sobre aquest interessant projecte.

“INNOQUA proposa testar diferents tecnologies per separat que són modulables i per tant costumitzables segons l’interès del client”, indica Pous. Aquestes tecnologies són les següents:

  • Vermifiltre, que actua de tractament primari i secundari.
  • Filtració mitjançant Dàfnia, actuant com a terciari.
  • Una unitat de control i supervisió online de baix cost.
  • Bioreactor d’algues, les quals actuen per fotooxidació.
  • Desinfecció per UV.

D’aquestes cinc tecnologies, a la planta pilot hi trobem la segona, la filtració de partícules mitjançant Dàfnia. Són uns organismes molt sensibles els quals normalment s’utilitzen per a tests de toxicitat ambiental, és per això que controlem i supervisem diferents paràmetres crítics com són la temperatura (l’aigua ha d’estar entre 5ºC i 25ºC), els nutrients, els metalls com el coure o el plom i els contaminants emergents com l’ibuprofè o els retardants de flama”. En les condicions adequades, les dàfnies eliminen les petites partícules col·loïdals que no poden eliminar els tractaments secundaris. En Narcís també m’explica que el temps de residència del bioreactor on els ha fet veure una cosa: “Hem vist que el sistema evoluciona cap a la generació de biofilms que poden ajudar a reduir la matèria orgànica romanent…seguint l’esquema evolutiu ens hem plantejat d’introduir-hi plantes per eliminar el nitrogen!”.

Superfície del reactor on hi creixen les dàfnies. El biofilm es forma a la zona perimetral

Un cop es tinguin els resultats de la planta pilot, descartaran un dels dos reactors i el que quedi serà acoblat a un vermifiltre, començant llavors una segona fase de control, supervisió i verificació del sistema conjunt. “Irlanda treballa amb la tecnologia de vermifiltres i estem esperant els seus resultats per, a partir d’aquí, dissenyar-ne un que s’adapti a les condicions de la nostra planta pilot”, comenta Pous. Més enllà d’això, i a banda de competir amb el clàssic sanejament autònom, la gràcia d’aquest projecte rau en la modularitat: “Això fa que el client es pugui muntar el seu propi sistema en funció del tipus de  l’aigua a tractar i les condicions climàtiques pròpies de la seva zona”.

Finalment, Pous justifica INNOQUA des del punt de vista de la seva aplicabilitat real: “Acabada la fase investigadora, passarem a les demostracions pràctiques. El projecte té previst validar la utilitat d’aquestes tecnologies en aigües de diferents tipus com són les d’origen ramader, aqüicultura o assimilables a domèstiques en llars unifamiliars, sempre per un màxim de 10 H-e”.

Cucs presents al vermifiltre. Font: INNOQUA