Reutilització: tipus, gestió i visió estratègica

Heràclit d'Efes

Friedrich Nietzsche

LINEAL O CIRCULAR?

“Un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu” Aquesta frase, atribuïda al filòsof presocràtic Heràclit d’Efes, tracta de què tot està sempre en moviment, el temps passa i tot canvia: nosaltres i també la massa d’aigua del riu. Quan ens tornem a banyar aquesta ja no és la mateixa, ni les seves partícules, ni els minerals que l’acompanyen… ni tan sols els àtoms d’hidrogen i oxigen. Aquesta concepció lineal del pas del temps casa poc amb els conceptes d’aigua reciclada, regenerada i reutilitzada però si bé filosòficament la frase donaria per una bona conversa en aquest cas potser hi encaixa més bé la concepció circular de Friedrich Nietzsche, l’Etern Retorn. Aplicat al cicle de l’aigua quedaria així: al llarg d’un riu ens trobem amb diferents poblacions les quals capten l’aigua per a diferents usos, l’aboquen al clavegueram després de fer-la servir, la depuren mitjançant EDARs i l’aboquen riu avall per, tot seguit, el següent poble faci el mateix procediment… i així fins l’arribada d’aquest riu a la desembocadura a mar. Així doncs, la mateixa aigua és captada, usada, embrutada i netejada per tornar a començar el mateix cicle en un altre punt del curs del riu. Petits cercles al llarg del seu camí cap al mar es van produint per, un cop allà passar a formar part d’un cicle encara més gran que a la llarga la tornarà a portar al punt d’inici, el naixement del riu.

Assentada la base del concepte, és el moment de posar en pràctica els dos casos que ens trobem en reutilització d’aigües superficials per a reg: en un cas tenim una reutilització no planificada o simplement “de facto” i en l’altre una de conscient o planificada. Com funciona cadascuna? Ho explico en base al document “Characterization of unplanned water reuse in the EU”, de la Universitat Tècnica de Munich.

Reutilització no planificada de l'aigua

O també anomenada “de facto”, és la que es produeix a la pràctica, per exemple, quan es consumeix l’aigua del riu en un punt aigües avall on prèviament una EDAR hi aboca les seves aigües depurades. En aquest cas es produeix una dilució de les aigües depurades en el riu (si el cabal és prou important com perquè es porti a terme) per, quilòmetres més avall aquesta aigua ser captada per regants que la faran servir per als seus cultius. Dit això, al meu parer hi ha dos factors importants a tenir en compte:

  • La relació de cabals de l’aigua depurada i l’aigua del riu farà que la suposada “dilució” sigui més o menys gran. En el cas de l’esquema és un 5% Vs un 95%, però pot arribar a ser a l’inversa.
  • Derivat del primer punt, si tenim el cas que un 80-90% del cabal és d’aigua depurada i l’altre 10-20% és el cabal del riu, encara que l’EDAR compleixi amb els límits legals d’abocament tindrem molt poca dilució amb la massa d’aigua receptora, fent que augmenti la concentració de contaminants persistents (antibiòtics, derivats del plàstic, detergents, etc.) i microorganismes com E. coli. I això és així perquè la llei no en contempla la seva eliminació ni tan sols mitigació pels efluents d’aigua depurada.

Reutilització planificada de l'aigua

En aquest cas tenim una EDAR que utilitza una proporció de la seva aigua ja depurada per a reg. Aquí ens trobem amb un objectiu prèviament establert que provoca l’existència d’una sèrie de controls basats en la legislació (RD 1620/2007) en els quals s’hi inclouen uns paràmetres límit i que provoquen l’existència d’un tractament terciari per produir aigua regenerada. Normalment aquest terciari es composa d’un sistema de filtració i desinfecció que fa que aquesta aigua sigui apta i segura per a l’ús proposat.

Un recurs més en la gestió hídrica

Comparant els riscos associats als dos tipus de reutilització, queda clar que en el cas de la no planificada ens trobem amb un fenomen inevitable que obre molts interrogants de cara a la seguretat en el seu ús. És més, en el cas de captació d’aigües superficials per a potabilització ens podem trobar que l’aigua d’origen a tractar sigui de pitjor qualitat que la del terciari d’una EDAR, d’aquí que tingui tot el sentit del món tornar l’aigua regenerada de l’EDAR d’El Prat de Llobregat a la capçalera de la potabilitzadora de Sant Joan Despí, a més de ser un recurs extra de 2m3/s en èpoques de sequera.

Font: El Periódico

Una reflexió final

El temps dirà si les intencions de l’actual govern català formen part del tacticisme habitual dels nostres polítics o van més enllà en una visió estratègica en matèria de gestió hídrica. Si la segona idea és certa benvinguts siguin tots els esforços per aconseguir tancar el cercle. Nietzsche n’estaria molt satisfet.

Continua la lectura de Reutilització: tipus, gestió i visió estratègica