iWater2018

Foto: iWater

Vaig sortir dijous passat d’iWater amb sensacions contradictòries, d’una banda em sembla haver aprofitat bé els tres dies i avançat a nivell professional, parlant amb vàries empreses interessants les quals podríem acabar col·laborant a curt i mig termini. Per l’altra tinc la sensació que la fira no ha crescut respecte de fa 2 anys, tan pel què fa a assistència com a dinamisme exhibit en la primera edició. Crec que l’absència de les grans marques del món de l’aigua com Canal Isabel II, Suez o Aqualia, podria haver marcat a la baixa l’esdeveniment.

A remarcar, i paral·lel a iWater, el descobriment d’una fira de nivell mundial ja consolidada com Smart City Expo, la qual va coincidir en dies em va fer pensar que es podrien crear més sinèrgies aprofitant els dos esdeveniments en una possible estructura de vasos comunicants.

Una de les activitats remarcables de la primera edició, les presentacions-llampec (InnoHub i TecnoHub), tot i ser prou interessants no han atret el mateix públic i presentaven un aspecte més aviat dessolador. Vist això, i pensant en el meu desenvolupament professional, em vaig dedicar a fer networking… i d’aquí n’han sortit uns videos d’algunes empreses que han volgut col·laborar en el blog i de pas promoure les seves activitats.

Som-hi.

DOROT (Empresa pertanyent a MAT Holding): Andrés Ortega, el seu Cap de Vendes, ens presenta CONDOR, un nou controlador fruit de la innovació de l’empresa, regulant cabal i pressió a partir de senyals de 4-20 mA (pH, terbolesa, conductivitat,etc.). Aplicable a aigües potables i de reg:

LIFE SAVING-E: aquest projecte implica una planta pilot muntada a l’EDAR de Rubí per provar la implantació d’un sistema de depuració via Annamox en 2 etapes. Vaig parlar amb la Raquel Montes, investigadora que porta el projecte; em va dir que estan molt contents amb els resultats i miraran d’allargar les proves fins a la primavera de 2019 per tenir més dades. Us enllaço el vídeo del projecte:

DIMASA GRUPO: Susana García ens explica les dues àrees de treball d’aquesta interessant empresa amb vocació internacional situada a Vacarisses:

LEITAT: sortint de l’iWater, a l’Smart City Expo, em vaig trobar amb aquest interessant projecte de reciclatge d’aigües urbanes:

INGAPRES: Jose Miguel Gambín, CEO de l’empresa, ens presenta Ingadesfa, un deshidratador de fangs de baix consum energètic 10 vegades més eficient que una centrífuga estàndard.

PRIMOZONE: Camilla Khrulova, Cap de Vendes, ens explica la tecnologia d’ozó innovadora d’aquesta empresa sueca:

Catalan Water Partnership: Xavier Amores ens remarca la importància de la internacionalització en el clúster català de l’aigua:

Encara que no hi ha videopresentació, destacaria en general en matèria de filtres i solucions globals en tractament d’aigües a STENCO, STF i HIDROGLOBAL. També em va semblar molt interessant la solució d’eliminació de nitrats via Hidrogenació Catalítica d’APLICAT, la qual espero aprofundir més endavant en l’aspecte tecnològic; i finalment també em va sorprendre la varietat de sectors on s’apliquen les solucions tecnològiques de CULLIGAN.

En definitiva, més enllà de certs punts de dubte organitzatius, han estat tres dies bastant intensos que han valgut la pena, tant a nivell personal com professional. Esperem millorar-ho de cara a la tercera edició.

 

Nitrats i Zones Vulnerables

Mapa de les Zones Vulnerables per nitrats a Catalunya. Autor: Rcomellas

El passat 31 d’octubre vaig assistir a una jornada organitzada per l’Agència Catalana de l’Aigua sobre la problemàtica de la contaminació per nitrats. Aquesta jornada es basava principalment en un interessant i complet estudi fet de forma col·laborativa pel Catalan Water Partnership, les empreses Geoservei i CECAM, els grups de recerca MAIMA i MARS i l’IRTA (el qual es va encarregar dels estudis agronòmics), els ponents dels quals van explicar el procediment que havien seguit per el·laborar l’informe final que, en breu serà penjat a la web de l’ACA.

Antoni Munné, Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües a l’ACA, va fer una breu introducció parlant de la necessitat d’actualitzar la informació que tenim sobre l’estat de les aigües subterrànies i superficials a Catalunya, amb la mirada posada en la revisió de les zones vulnerables per contaminació de nitrats per a l’any 2019. Aquest fet coincideix amb la necessitat de donar resposta a la Comissió Europea sobre la necessitat d’ampliar les zones tipificades cap a zones de transició, on s’ha evidenciat la presència de concentracions per sobre del límit de nitrats (50 o 25 mg/L en funció de si les aigües són subterrànies o superficials).

Munné, va remarcar que, de les 37 masses d’aigua subterrànies catalanes un 46% es troben en mal estat, cosa que representa més del 20% de la superfície del territori català. Pel què fa a les masses superficials, el 22% d’aquestes es troben afectades per nitrats. En conjunt, la superfície vulnerable al llarg del territori representa un 45% d’aquest, i malauradament ha anat a més durant els últims anys.

Per acabar, Munné va parlar de la utilitat de l’estudi per valorar si les zones que estan tocades per nitrats però no formen part de zona vulnerable podrien passar a ser-ho a partir de l’any vinent.

UN APLICATIU MOLT INTERESSANT

El Catalan Water Partnership ens va explicar com els ens locals podran decidir quina és la millor opció per enfrontar-se al problema de la contaminació per nitrats a través d’un aplicatiu de suport a la presa de decisions que en breu estarà disponible al web de l’ACA. En la creació d’aquesta eina hi han participat diverses empreses que aporten tecnologia, tan preventiva com correctora, i que permet en funció de diversos paràmetres locals gestionar de la millor manera possible aquesta problemàtica.

Començant la ponència del CWP

CONTROL I QUALITAT DE LES AIGÜES

L’estudi es fonamenta bàsicament en tres grups de dades:

  • De tipus hidrogeològic i pressions sobre el medi.
  • De tipus microbiològic.
  • De tipus isotòpic.

El primer grup de dades l’aportava l’empresa Geoservei Projectes i Gestió Ambiental, la qual es va plantejar diferents àrees de treball com són l’estudi de les aigües superficials, les subterrànies i les provinents d’EDAR urbanes. En definitiva, es buscava l’origen de la contaminació per nitrats per poder-ne determinar la causa i possibles actuacions, així com establir noves zones vulnerables si n’era el cas.

El segon grup de dades va ser responsabilitat del MARS, grup de recerca de la Universitat de Barcelona, el qual ens va parlar de tècniques de determinació microbiològica que permeten traçar l’origen dels bacteris relacionats amb la contaminació (humà, porcí, boví, pollastre, etc.).

En el tercer grup s’hi va involucrar el MAIMA, grup de recerca també de la UB i que treballa amb diverses formes isotòpiques del Nitrogen, Bor o Sofre. Aquesta va ser una ponència força tècnica però que en essència va explicar-nos que diferents isòtops podien determinar l’origen humà o animal de les mostres.

CONCLUSIONS

Havent participat tots els ponents, em va quedar la idea que aquest estudi multidisciplinar ens permet tenir una informació més acurada de l’habitual i reduir-ne així la incertesa que inevitablement sempre queda de forma residual. De fet, en aquest sentit, el debat posterior va centrar-se, entre d’altres polèmiques més aviat de caire lobbista, en el fet que tot i tenir més acotada la informació no podíem evitar la incertesa derivada de fenòmens hidrològics i dinàmiques naturals aliens al mateix estudi. Tot i això, el fet de ser un treball pioner a nivell estatal (segons Joan Solà, gerent de Geoservei), aquest estudi pot sentar les bases per seguir comprenent la situació actual en matèria de contaminació per nitrats, el seu origen, la causa i les possibles solucions associades. Almenys la Comissió Europea així ho espera!

 

Entrevista a Ignasi Rodríguez-Roda Layret (I)

Ignasi Rodríguez-Roda Layret és professor de la Universitat de Girona al dept. d’Enginyeria Química des del 95, membre del grup de recerca LEQUIA, investigador en l’àrea de Tecnologia a l’ICRA i Director Científic al Campus de l’Aigua. A la primera part d’aquesta entrevista hem parlat de qui és qui en aquest complex ecosistema o Innovation Hub, un concepte que es vol potenciar, doncs implica associar la marca Girona-Aigua en el camp de la recerca a nivell internacional.

– Bon dia Ignasi, podries descriure breument els centres on estàs implicat actualment?

Bon dia Jordi, actualment estic repartit principalment entre el LEQUIA, l’ICRA i el Campus de l’Aigua.

El LEQUIA (Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental) és un grup de recerca dins de la Universitat de Girona, el qual es dedica principalment a l’àrea de tractament biològic d’aigües residuals, tot i que ara ha començat a treballar també en les potables. És un grup dels més potents de la universitat.

En canvi l’ICRA (Institut Català de Recerca de l’Aigua) és un institut de recerca d’excel·lència que depèn de la Generalitat i en el qual es treballa en una línia més àgil, flexible o executiva. Un dels objectius principals és atreure talent estranger per fer bona recerca. Això a la universitat costa més perquè els professors no poden dedicar el 100% de la seva activitat a fer recerca ja que també han de donar classes, lluitar pels crèdits, fer gestions acadèmiques, etc.

– És l’ICRA un fet aïllat o forma part d’algun tipus de xarxa?

Pertany a la xarxa CERCA, que té uns 40 centres repartits per Catalunya. El què passa és que tot i ser una entitat dependent de la Generalitat, la UdG ha cedit 5 professors perquè ara sí, aquests puguin dedicar-se a temps complet a la recerca. Cadascun d’ells s’encarrega d’una àrea diferent, i jo com a professor “cedit” porto l’àrea de Tecnologies.

– Què és el Campus de l’Aigua?

El campus forma part d’una política sectorial iniciada per l’antic equip rector, aglutinant tots els actors de l’aigua en un concepte Market Driven. És a dir, no es reuneixen catedràtics i professors a dins la universitat per decidir la recerca, màsters, etc. sinó que primer es parla amb empreses, administracions, etc. per veure quines són les necessitats d’aquests actors per llavors tornar a la universitat i posar en marxa les línies de treball per poder cobrir aquestes necessitats. Per exemple, si a l’ACA li interessa més la posada en marxa de sistemes de depuració mitjançant membranes i a la universitat encara s’està fent feina en tractaments biològics, reenfocar la feina que es fa des dels departaments en aquest sentit.

– Qui hi forma part?

Hi ha unes 100 empreses associades col·labores, a més d’englobar-hi l’ICRA i el CEAB (Centre d’Estudis Avançats de Blanes. Hi ha un Director Científic i una Project Manager, la Núria Frigola, que s’encarrega de la relació amb les empreses i ens permet promoure projectes més grans i transversals com el nou Màster en Recursos Hídrics.

– Per acabar amb aquest ecosistema hi hauria el Catalan Water Partnership…

Però aquest ja és diferent, el CWP és un cluster d’empreses on l’objectiu és ampliar i internacionalitzar el seu negoci. Per exemple, si de les 75 empreses que hi ha actualment n’hi ha 3 que volen vendre a Jordània, el CWP organitza missions, promoció, etc. o si hi ha interès d’entrar en el sector vinícola o de les TIC, busca les oportunitats que puguin sortir.

– I amb tot aquest conglomerat al final es busca algun concepte que ho englobi tot, la marca Girona-Aigua.

Sí, perquè una persona de fora li és igual si els projectes els porta un o altre si aquests funcionen, al final es queda amb el concepte global i creiem que una marca que relacioni Girona amb l’aigua acabaria de donar l’empenta en el posicionament del nostre ecosistema o com ens agrada dir-ho a nosaltres Innovation Hub.