Les sinergies de l’aigua regenerada

L'aigua d'origen

La depuradora de Castell-Platja d’Aro disposa d’un tractament terciari el qual fa que els potencials usuaris interessats puguin consumir-ne-ne l’aigua regenerada i estalviar la que prové de l’aqüífer del Ridaura.

Aquest terciari funciona des del 1998, millorant de forma significativa la seva gestió a partir de l’automatització del control de paràmetres el 2012. Jordi Muñoz, el Cap de Procés de l’EDAR, recalca la importància de tenir una sortida del tractament secundari de qualitat: “si tenim uns bons paràmetres el tractament terciari no patirà i obtindrem una aigua apta per a la seva reutilització. Si no fos així, podria fer que un excés de terbolesa col·lapsés els filtres de sorra cada dos per tres”. És per això que si els llaços de control detecten un nivell de terbolesa per sobre de l’establert es tanca la comporta que deriva l’aigua depurada als filtres del terciari. Un altre control fonamental és el redox present a l’aigua després de ser clorada: “Ens movem entre 250 i 350 mV per assegurar la desinfecció total i absència d’E. coli”.

El control de la instal·lació es fa per SCADA, aquí es pot veure de forma ràpida si hi ha alguna desviació que afecti el rendiment del terciari per poder actuar i avisar-ne els usuaris afectats:

L’esquema de tractament terciari de l’EDAR de Castell-Platja d’Aro és el següent: filtres de sorra i desinfecció mitjançant llum ultraviolada i hipoclorit sòdic. “La presència de sals de ferro a la nostra aigua fa baixar la transmitància, cosa que redueix el rendiment de desinfecció de la llum UV que normalment actua de forma òptima sobre els 254 nm”, puntualitza Muñoz, “tot i que elimina bé clostridis i ous de nemàtodes”.

Pel què fa a l’explotació, la porta de forma integral l’empresa concessionària, EMACBSA. Muñoz justifica l’avantatge principal d’aquest fet: “Som els primers interessats en obtenir una aigua de qualitat del decantador secundari per no tenir problemes al terciari. Si estés repartit en 2 explotadors costaria més d’evitar-los”.

El 2017, el terciari ha aportat uns 800000 m3 desglossats de la següent manera:

  • 300000 m3 Golf d’Aro-Mas Nou.
  • 210000 m3 Golf Costa Brava.
  • 160000 m3 Regant principal (camps de blat de moro).
  • 100000 m3 Comunitat de regants de l’entorn de l’EDAR.
  • 30000 m3 Pitch & Putt Mas Torrellas.

L’aigua ja regenerada es bombeja i reparteix en tres línies principals per abastar tots aquests usuaris, els quals paguen per la gestió diària que es fa del tractament terciari: reposició de clor, analítiques de control, components sistema de desinfecció per UV, etc.

Al final de la visita Muñoz em fa una breu reflexió sobre el valor de l’aigua: “Gràcies a l’aportació d’aigua regenerada l’aqüífer pot respirar, sobretot a l’època d’estiu ja que aquesta zona és molt turística. De fet, el terciari fa que l’aigua tingui un cost raonable que, en absència d’aquell i en èpoques de sequera perllongada, podria arribar a ser molt més elevat”.

Golf Costa Brava

Després de la visita a l’EDAR, m’he desplaçat al Golf Costa Brava, a la població de Santa Crisitna d’Aro, per parlar amb en Benjamí Ferrer, greenkeeper i actual responsable de la gestió hídrica: “el Golf Costa Brava va ser dels primers a plantejar-se la opció de regar amb aigua regenerada a partir de l’evolució dels camps cap a una imatge cuidada més extensiva, més enllà de l’espai d’ús per jugar-hi. És a partir d’aquest moment que a l’ampliar l’espai de reg ens trobem amb problemes durant els estius, on els pous i aqüífer de la zona no donen per més”. També esmenta la figura clau de Xavier Millet en la posada en marxa del projecte: “Ell ho va començar, i a a partir d’aquí es varen construir els 2 km de col·lector que van des de la depuradora de Castell d’Aro fins al golf”.

Per Ferrer, el més important de tot plegat és que ara disposen d’aigua els 365 dies de l’any, no han de patir per la manca d’aquesta i el nivell freàtic de la zona ho agraeix, però també hi veu algun inconvenient: “Els nivells de nitrogen amoniacal elevats ens perjudiquen, cosa que ens ha fet plantejar la instal·lació d’un sistema de tractament complementari mitjançant ozó. No és òptim per l’eliminació de nutrients però com a mínim elimina el biofilm que es forma a les parets del col·lector i les males olors que se’n deriven”.

Camp del Golf Costa Brava

Reg de cultiu de blat de moro

Joan Pijoan és ramader d’una explotació de vaques per producció de llet a l’engròs. També disposa d’una sèrie de camps on hi planta, entre d’altres cereals, blat de moro. Des del 2004 utilitza l’aigua regenerada del terciari de Castell-Platja d’Aro: “N’estic bastant satisfet, sobretot quan vam veure que a l’estiu ens quedàvem curts d’aigua tot i disposar de diferents pous propis. De les 50 Ha de camp productiu, la meitat la rego amb aigua regenerada”. També comenta l’agilitat en la gestió de la connexió a la xarxa: “Va ser relativament fàcil, ja que tan sols vam haver d’allargar una mica més el col·lector que ja arribava al Golf Costa Brava, uns 3 Km”, explica Pijoan. D’aquesta manera, tan el golf com l’explotació ramadera formen una mini comunitat de regants que pot ser una bona experiència per a iniciatives futures.

Pel què fa a la presència de nitrogen, al contrari de Ferrer, ell ho veu com un avantatge per la funció de substitució de nutrient pels cultius: “Gasto molt menys fertilitzant que quan faig servir l’aigua de pou”. Igualment, també hi veu algun inconvenient: “L’administració hi està molt a sobre pel fet de no passar-nos de les quantitats recomanables a nivell ambiental, aquí la gestió en aquest sentit es podria millorar”.

Aigua regenerada
Camps regats amb aigua regenerada

 

This post is also available in: esEspañol (Espanyol)