iWater2018

Foto: iWater

Vaig sortir dijous passat d’iWater amb sensacions contradictòries, d’una banda em sembla haver aprofitat bé els tres dies i avançat a nivell professional, parlant amb vàries empreses interessants les quals podríem acabar col·laborant a curt i mig termini. Per l’altra tinc la sensació que la fira no ha crescut respecte de fa 2 anys, tan pel què fa a assistència com a dinamisme exhibit en la primera edició. Crec que l’absència de les grans marques del món de l’aigua com Canal Isabel II, Suez o Aqualia, podria haver marcat a la baixa l’esdeveniment.

A remarcar, i paral·lel a iWater, el descobriment d’una fira de nivell mundial ja consolidada com Smart City Expo, la qual va coincidir en dies em va fer pensar que es podrien crear més sinèrgies aprofitant els dos esdeveniments en una possible estructura de vasos comunicants.

Una de les activitats remarcables de la primera edició, les presentacions-llampec (InnoHub i TecnoHub), tot i ser prou interessants no han atret el mateix públic i presentaven un aspecte més aviat dessolador. Vist això, i pensant en el meu desenvolupament professional, em vaig dedicar a fer networking… i d’aquí n’han sortit uns videos d’algunes empreses que han volgut col·laborar en el blog i de pas promoure les seves activitats.

Som-hi.

DOROT (Empresa pertanyent a MAT Holding): Andrés Ortega, el seu Cap de Vendes, ens presenta CONDOR, un nou controlador fruit de la innovació de l’empresa, regulant cabal i pressió a partir de senyals de 4-20 mA (pH, terbolesa, conductivitat,etc.). Aplicable a aigües potables i de reg:

LIFE SAVING-E: aquest projecte implica una planta pilot muntada a l’EDAR de Rubí per provar la implantació d’un sistema de depuració via Annamox en 2 etapes. Vaig parlar amb la Raquel Montes, investigadora que porta el projecte; em va dir que estan molt contents amb els resultats i miraran d’allargar les proves fins a la primavera de 2019 per tenir més dades. Us enllaço el vídeo del projecte:

DIMASA GRUPO: Susana García ens explica les dues àrees de treball d’aquesta interessant empresa amb vocació internacional situada a Vacarisses:

LEITAT: sortint de l’iWater, a l’Smart City Expo, em vaig trobar amb aquest interessant projecte de reciclatge d’aigües urbanes:

INGAPRES: Jose Miguel Gambín, CEO de l’empresa, ens presenta Ingadesfa, un deshidratador de fangs de baix consum energètic 10 vegades més eficient que una centrífuga estàndard.

PRIMOZONE: Camilla Khrulova, Cap de Vendes, ens explica la tecnologia d’ozó innovadora d’aquesta empresa sueca:

Catalan Water Partnership: Xavier Amores ens remarca la importància de la internacionalització en el clúster català de l’aigua:

Encara que no hi ha videopresentació, destacaria en general en matèria de filtres i solucions globals en tractament d’aigües a STENCO, STF i HIDROGLOBAL. També em va semblar molt interessant la solució d’eliminació de nitrats via Hidrogenació Catalítica d’APLICAT, la qual espero aprofundir més endavant en l’aspecte tecnològic; i finalment també em va sorprendre la varietat de sectors on s’apliquen les solucions tecnològiques de CULLIGAN.

En definitiva, més enllà de certs punts de dubte organitzatius, han estat tres dies bastant intensos que han valgut la pena, tant a nivell personal com professional. Esperem millorar-ho de cara a la tercera edició.

 

Nitrats i Zones Vulnerables

Mapa de les Zones Vulnerables per nitrats a Catalunya. Autor: Rcomellas

El passat 31 d’octubre vaig assistir a una jornada organitzada per l’Agència Catalana de l’Aigua sobre la problemàtica de la contaminació per nitrats. Aquesta jornada es basava principalment en un interessant i complet estudi fet de forma col·laborativa pel Catalan Water Partnership, les empreses Geoservei i CECAM, els grups de recerca MAIMA i MARS i l’IRTA (el qual es va encarregar dels estudis agronòmics), els ponents dels quals van explicar el procediment que havien seguit per el·laborar l’informe final que, en breu serà penjat a la web de l’ACA.

Antoni Munné, Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües a l’ACA, va fer una breu introducció parlant de la necessitat d’actualitzar la informació que tenim sobre l’estat de les aigües subterrànies i superficials a Catalunya, amb la mirada posada en la revisió de les zones vulnerables per contaminació de nitrats per a l’any 2019. Aquest fet coincideix amb la necessitat de donar resposta a la Comissió Europea sobre la necessitat d’ampliar les zones tipificades cap a zones de transició, on s’ha evidenciat la presència de concentracions per sobre del límit de nitrats (50 o 25 mg/L en funció de si les aigües són subterrànies o superficials).

Munné, va remarcar que, de les 37 masses d’aigua subterrànies catalanes un 46% es troben en mal estat, cosa que representa més del 20% de la superfície del territori català. Pel què fa a les masses superficials, el 22% d’aquestes es troben afectades per nitrats. En conjunt, la superfície vulnerable al llarg del territori representa un 45% d’aquest, i malauradament ha anat a més durant els últims anys.

Per acabar, Munné va parlar de la utilitat de l’estudi per valorar si les zones que estan tocades per nitrats però no formen part de zona vulnerable podrien passar a ser-ho a partir de l’any vinent.

UN APLICATIU MOLT INTERESSANT

El Catalan Water Partnership ens va explicar com els ens locals podran decidir quina és la millor opció per enfrontar-se al problema de la contaminació per nitrats a través d’un aplicatiu de suport a la presa de decisions que en breu estarà disponible al web de l’ACA. En la creació d’aquesta eina hi han participat diverses empreses que aporten tecnologia, tan preventiva com correctora, i que permet en funció de diversos paràmetres locals gestionar de la millor manera possible aquesta problemàtica.

Començant la ponència del CWP

CONTROL I QUALITAT DE LES AIGÜES

L’estudi es fonamenta bàsicament en tres grups de dades:

  • De tipus hidrogeològic i pressions sobre el medi.
  • De tipus microbiològic.
  • De tipus isotòpic.

El primer grup de dades l’aportava l’empresa Geoservei Projectes i Gestió Ambiental, la qual es va plantejar diferents àrees de treball com són l’estudi de les aigües superficials, les subterrànies i les provinents d’EDAR urbanes. En definitiva, es buscava l’origen de la contaminació per nitrats per poder-ne determinar la causa i possibles actuacions, així com establir noves zones vulnerables si n’era el cas.

El segon grup de dades va ser responsabilitat del MARS, grup de recerca de la Universitat de Barcelona, el qual ens va parlar de tècniques de determinació microbiològica que permeten traçar l’origen dels bacteris relacionats amb la contaminació (humà, porcí, boví, pollastre, etc.).

En el tercer grup s’hi va involucrar el MAIMA, grup de recerca també de la UB i que treballa amb diverses formes isotòpiques del Nitrogen, Bor o Sofre. Aquesta va ser una ponència força tècnica però que en essència va explicar-nos que diferents isòtops podien determinar l’origen humà o animal de les mostres.

CONCLUSIONS

Havent participat tots els ponents, em va quedar la idea que aquest estudi multidisciplinar ens permet tenir una informació més acurada de l’habitual i reduir-ne així la incertesa que inevitablement sempre queda de forma residual. De fet, en aquest sentit, el debat posterior va centrar-se, entre d’altres polèmiques més aviat de caire lobbista, en el fet que tot i tenir més acotada la informació no podíem evitar la incertesa derivada de fenòmens hidrològics i dinàmiques naturals aliens al mateix estudi. Tot i això, el fet de ser un treball pioner a nivell estatal (segons Joan Solà, gerent de Geoservei), aquest estudi pot sentar les bases per seguir comprenent la situació actual en matèria de contaminació per nitrats, el seu origen, la causa i les possibles solucions associades. Almenys la Comissió Europea així ho espera!

 

Projecte INNOQUA

Planta pilot del projecte INNOQUA, situada a l’EDAR de Quart

I si us digués que hi ha un projecte europeu dedicat a la depuració low cost d’aigües residuals domèstiques que vol competir amb els actuals sistemes de sanejament autònom disponibles?

I si us digués que hi ha 11 països involucrats d’arreu del món on es provaran diferents sistemes modulables basats en la sostenibilitat ambiental i econòmica i adaptables a qualsevol clima?

I si us digués que un d’aquests sistemes s’està testant a l’EDAR de Quart (Girona), amb el lideratge del LEQUIA i diferents departaments implicats de la UdG?

Doncs bé, tot això i molt més engloba INNOQUA, i jo he aprofitat per fer una visita a Quart perquè en Narcís Pous, responsable de la planta pilot associada, m’expliqui una mica més sobre aquest interessant projecte.

“INNOQUA proposa testar diferents tecnologies per separat que són modulables i per tant costumitzables segons l’interès del client”, indica Pous. Aquestes tecnologies són les següents:

  • Vermifiltre, que actua de tractament primari i secundari.
  • Filtració mitjançant Dàfnia, actuant com a terciari.
  • Una unitat de control i supervisió online de baix cost.
  • Bioreactor d’algues, les quals actuen per fotooxidació.
  • Desinfecció per UV.

D’aquestes cinc tecnologies, a la planta pilot hi trobem la segona, la filtració de partícules mitjançant Dàfnia. Són uns organismes molt sensibles els quals normalment s’utilitzen per a tests de toxicitat ambiental, és per això que controlem i supervisem diferents paràmetres crítics com són la temperatura (l’aigua ha d’estar entre 5ºC i 25ºC), els nutrients, els metalls com el coure o el plom i els contaminants emergents com l’ibuprofè o els retardants de flama”. En les condicions adequades, les dàfnies eliminen les petites partícules col·loïdals que no poden eliminar els tractaments secundaris. En Narcís també m’explica que el temps de residència del bioreactor on els ha fet veure una cosa: “Hem vist que el sistema evoluciona cap a la generació de biofilms que poden ajudar a reduir la matèria orgànica romanent…seguint l’esquema evolutiu ens hem plantejat d’introduir-hi plantes per eliminar el nitrogen!”.

Superfície del reactor on hi creixen les dàfnies. El biofilm es forma a la zona perimetral

Un cop es tinguin els resultats de la planta pilot, descartaran un dels dos reactors i el que quedi serà acoblat a un vermifiltre, començant llavors una segona fase de control, supervisió i verificació del sistema conjunt. “Irlanda treballa amb la tecnologia de vermifiltres i estem esperant els seus resultats per, a partir d’aquí, dissenyar-ne un que s’adapti a les condicions de la nostra planta pilot”, comenta Pous. Més enllà d’això, i a banda de competir amb el clàssic sanejament autònom, la gràcia d’aquest projecte rau en la modularitat: “Això fa que el client es pugui muntar el seu propi sistema en funció del tipus de  l’aigua a tractar i les condicions climàtiques pròpies de la seva zona”.

Finalment, Pous justifica INNOQUA des del punt de vista de la seva aplicabilitat real: “Acabada la fase investigadora, passarem a les demostracions pràctiques. El projecte té previst validar la utilitat d’aquestes tecnologies en aigües de diferents tipus com són les d’origen ramader, aqüicultura o assimilables a domèstiques en llars unifamiliars, sempre per un màxim de 10 H-e”.

Cucs presents al vermifiltre. Font: INNOQUA

 

 

Les sinergies de l’aigua regenerada

L'aigua d'origen

La depuradora de Castell-Platja d’Aro disposa d’un tractament terciari el qual fa que els potencials usuaris interessats puguin consumir-ne-ne l’aigua regenerada i estalviar la que prové de l’aqüífer del Ridaura.

Aquest terciari funciona des del 1998, millorant de forma significativa la seva gestió a partir de l’automatització del control de paràmetres el 2012. Jordi Muñoz, el Cap de Procés de l’EDAR, recalca la importància de tenir una sortida del tractament secundari de qualitat: “si tenim uns bons paràmetres el tractament terciari no patirà i obtindrem una aigua apta per a la seva reutilització. Si no fos així, podria fer que un excés de terbolesa col·lapsés els filtres de sorra cada dos per tres”. És per això que si els llaços de control detecten un nivell de terbolesa per sobre de l’establert es tanca la comporta que deriva l’aigua depurada als filtres del terciari. Un altre control fonamental és el redox present a l’aigua després de ser clorada: “Ens movem entre 250 i 350 mV per assegurar la desinfecció total i absència d’E. coli”.

El control de la instal·lació es fa per SCADA, aquí es pot veure de forma ràpida si hi ha alguna desviació que afecti el rendiment del terciari per poder actuar i avisar-ne els usuaris afectats:

L’esquema de tractament terciari de l’EDAR de Castell-Platja d’Aro és el següent: filtres de sorra i desinfecció mitjançant llum ultraviolada i hipoclorit sòdic. “La presència de sals de ferro a la nostra aigua fa baixar la transmitància, cosa que redueix el rendiment de desinfecció de la llum UV que normalment actua de forma òptima sobre els 254 nm”, puntualitza Muñoz, “tot i que elimina bé clostridis i ous de nemàtodes”.

Pel què fa a l’explotació, la porta de forma integral l’empresa concessionària, EMACBSA. Muñoz justifica l’avantatge principal d’aquest fet: “Som els primers interessats en obtenir una aigua de qualitat del decantador secundari per no tenir problemes al terciari. Si estés repartit en 2 explotadors costaria més d’evitar-los”.

El 2017, el terciari ha aportat uns 800000 m3 desglossats de la següent manera:

  • 300000 m3 Golf d’Aro-Mas Nou.
  • 210000 m3 Golf Costa Brava.
  • 160000 m3 Regant principal (camps de blat de moro).
  • 100000 m3 Comunitat de regants de l’entorn de l’EDAR.
  • 30000 m3 Pitch & Putt Mas Torrellas.

L’aigua ja regenerada es bombeja i reparteix en tres línies principals per abastar tots aquests usuaris, els quals paguen per la gestió diària que es fa del tractament terciari: reposició de clor, analítiques de control, components sistema de desinfecció per UV, etc.

Al final de la visita Muñoz em fa una breu reflexió sobre el valor de l’aigua: “Gràcies a l’aportació d’aigua regenerada l’aqüífer pot respirar, sobretot a l’època d’estiu ja que aquesta zona és molt turística. De fet, el terciari fa que l’aigua tingui un cost raonable que, en absència d’aquell i en èpoques de sequera perllongada, podria arribar a ser molt més elevat”.

Golf Costa Brava

Després de la visita a l’EDAR, m’he desplaçat al Golf Costa Brava, a la població de Santa Crisitna d’Aro, per parlar amb en Benjamí Ferrer, greenkeeper i actual responsable de la gestió hídrica: “el Golf Costa Brava va ser dels primers a plantejar-se la opció de regar amb aigua regenerada a partir de l’evolució dels camps cap a una imatge cuidada més extensiva, més enllà de l’espai d’ús per jugar-hi. És a partir d’aquest moment que a l’ampliar l’espai de reg ens trobem amb problemes durant els estius, on els pous i aqüífer de la zona no donen per més”. També esmenta la figura clau de Xavier Millet en la posada en marxa del projecte: “Ell ho va començar, i a a partir d’aquí es varen construir els 2 km de col·lector que van des de la depuradora de Castell d’Aro fins al golf”.

Per Ferrer, el més important de tot plegat és que ara disposen d’aigua els 365 dies de l’any, no han de patir per la manca d’aquesta i el nivell freàtic de la zona ho agraeix, però també hi veu algun inconvenient: “Els nivells de nitrogen amoniacal elevats ens perjudiquen, cosa que ens ha fet plantejar la instal·lació d’un sistema de tractament complementari mitjançant ozó. No és òptim per l’eliminació de nutrients però com a mínim elimina el biofilm que es forma a les parets del col·lector i les males olors que se’n deriven”.

Camp del Golf Costa Brava

Reg de cultiu de blat de moro

Joan Pijoan és ramader d’una explotació de vaques per producció de llet a l’engròs. També disposa d’una sèrie de camps on hi planta, entre d’altres cereals, blat de moro. Des del 2004 utilitza l’aigua regenerada del terciari de Castell-Platja d’Aro: “N’estic bastant satisfet, sobretot quan vam veure que a l’estiu ens quedàvem curts d’aigua tot i disposar de diferents pous propis. De les 50 Ha de camp productiu, la meitat la rego amb aigua regenerada”. També comenta l’agilitat en la gestió de la connexió a la xarxa: “Va ser relativament fàcil, ja que tan sols vam haver d’allargar una mica més el col·lector que ja arribava al Golf Costa Brava, uns 3 Km”, explica Pijoan. D’aquesta manera, tan el golf com l’explotació ramadera formen una mini comunitat de regants que pot ser una bona experiència per a iniciatives futures.

Pel què fa a la presència de nitrogen, al contrari de Ferrer, ell ho veu com un avantatge per la funció de substitució de nutrient pels cultius: “Gasto molt menys fertilitzant que quan faig servir l’aigua de pou”. Igualment, també hi veu algun inconvenient: “L’administració hi està molt a sobre pel fet de no passar-nos de les quantitats recomanables a nivell ambiental, aquí la gestió en aquest sentit es podria millorar”.

Aigua regenerada
Camps regats amb aigua regenerada

 

II Foro LEQUIA: reptes i oportunitats de la purificació del biogàs

Crec recordar que va ser Nicolás de Arescopachaga, investigador de CETAQUA, que va dir que la tercera línia (la primera és la de l’aigua i la segona la de fangs), la del biogàs era la gran oblidada quan es presenten els esquemes generals d’una EDAR. I té raó, per què de fet si ens posem a investigar no totes les EDAR tenen aquesta línia. De fet depèn de l’existència d’un procés de digestió anaerobia dels llots que generi aquest biogàs, cosa que només passa si el volum a tractar és prou gran perquè que valgui la pena que existeixi.

Però això va ser quasi al final de la jornada. Comencem.

normativa-fangs
La segona ponència, sobre l’aplicació d’hidrocarburs, va tenir un grau elevat de crítica cap a l’administració central

Les dues primeres ponències, més enllà dels diferents temes tractats, van tenir en comú una crítica important cap a les administracions. En el primer cas per no ser prou valentes per incentivar el desenvolupament de la gestió de residus agroalimentaris lligats a la producció de biogàs (fins a 20 anys en altres països); en el segon criticant de forma explícita l’intromissió del govern central sobre l’administració catalana i la seva maldestra legislació al respecte.

Més enllà de la política (que malauradament cal tenir en compte) la tercera ponència va ser una interessant aplicació sobre la digestió anaerobia centralitzada a la comarca del Maresme. A manca de valoritzar-ne l’augment de biogàs resultant per autoconsum l’experiència pilot ja és un èxit. Alguns números:

· Estalvi 12000 euros/mes de mitjana.

· Reducció significativa de llots a nivell global.

· Increment en la producció de biogàs en un 275%.

maresme-edars
Fernando Cabello, del Consell Comarcal del Maresme, explicant la situació de les EDAR implicades en el projecte

La segona tanda de ponències es va basar en els avenços fets per diverses universitats a l’hora de purificar el biogàs (augmentar-ne el % de metà, reduir-ne el CO2 o eliminar els siloxans). Diferents ponents de les universitats de Girona, Valladolid o Autònoma van anar desgranant les seves propostes encara incipients però algunes de molt reixides, com la utilització de microalgues i comunitats bacterianes per augmentar mitjançant fotosíntesi la producció de metà i eliminació de la fracció de CO2 (aconseguint fins a una puresa del 95% de metà en el biogàs).

algues-cultius
Algues. Imatge de Renogalia

La proposta de Jesús Colprim, del LEQUIA, sobre piles bioelectroquímiques mereix un capítol a part per la seva originalitat i potencial futur.

bioelectroquimica
Pila bioelectroquímica. Imatge de LEQUIA

Finalment, a la tarda es van desenvolupar les ponències relacionades en l’àmbit de l’empresa. En la primera Pilar Icaran d’AQUALIA va explicar-nos de forma amena el projecte SMART Green Gas (no exempt de polèmica entre la ponent i un actiu participant del públic) relatiu a la generació i aplicació de biocombustibles per a cotxes i que ja funciona a Jerez.

Tot seguit Àngel Freixó, de CREATECH360, va insistir en la necessitat de la rendibilitat econòmica perquè els projectes relacionats en codigestió i producció de biogàs tirin endavant. A més, també posà èmfasi en els dos factors clau per obtenir un biogàs de qualitat: aconseguir un enriquiment (passar de CO2 a CH4) i purificació (augmentar el % de CH4 a la mescla final) òptims.

El tercer ponent de la tarda, el Sr. Arescopachaga, ens va desgranar les diferents línies d’actuació de l’incipient projecte COSIN, a banda de fer-nos reflexionar sobre la idea que he comentat a l’inici d’aquest post. També ens va  parlar de la necessitat d’un futur estàndard unificat europeu sobre la injecció de gas en xarxa, el temps dirà…

planta-biometa

L’explicació de diferents projectes fets realitat a la indústria va tancar les ponències empresarials de la mà de Joaquín Reina, d’Energy & Waste S.L.

A valorar en conjunt, una jornada molt profitosa, ben organitzada i dinàmica (em vaig oblidar de completar l’enquesta!) que m’ha donat una visió més completa de tot plegat. La tercera línia és la peça que em faltava al meu esquema global de processos de depuració d’aigües residuals. Un nou camí obert per seguir aprenent i qui sap si aplicar-ho en un futur…

Amplia-ho a:

· II Foro LEQUIA de transferencia tecnológica en el campo del agua: Retos y oportunidades de la purificación de biogás

· Revisión de las principales tecnologías de purificación de biogás (Moreno, Gropelli, Campanella. Ciencia y Tecnología. 2010)

· Digestión anaeróbica (Wikipedia)

· Valorización energética: producción de biogás mediante co-digestión anaerobia de residuos/subproductos orgánicos agroindustriales (AINIA centro tecnológico)