Panell d’experts per l’aigua regenerada

Detall de l’ERA del Prat de Llobregat. Font: Àrea Metropolitana de Barcelona

El passat 21 de novembre es va reunir per primera vegada el Panell d’Experts encarregat d’estudiar la possibilitat de transportar l’aigua regenerada de l’EDAR del Prat de Llobregat al tram final del riu Llobregat, amb l’objectiu d’augmentar la garantia d’aigua més enllà dels períodes de sequera.

El Panell d’Experts en la seva primera reunió. Font: ACA.

Actualment l’àrea metropolitana s’abasteix d’un mix triple d’aigües de diferents orígens:

  • Subterrànies
  • Superficials
  • Dessalinitzades

L’objectiu de l’estudi posat en marxa hi afegiria un quart origen, les aigües provinents de l’Estació Regeneradora d’Aigües o ERA. Aquesta disposa d’un tractament terciari que produeix un aigua de qualitat prou bona com per abocar-la aigües amunt del riu Llobregat amb l’objectiu de ser captada per la potabilitzadora de Sant Joan Despí. De fet, amb l’entrada en vigor del nou Pla de Sequera ja està previst de fer-la servir amb aquest objectiu, concretament quan les reserves dels embassaments estiguin per sota del 25%. De totes maneres, i en previsió d’estressos hídrics futurs es vol fer un pas més ambiciós: poder aportar aquesta aigua regenerada durant tot l’any.

La viabilitat tècnica ja hi és, la sanitària també, només falta el vist-i-plau dels experts per confirmar-ho i poder quadrar el cercle en benefici de tothom.

Font: Agència Catalana de l’Aigua

Continua la lectura de Panell d’experts per l’aigua regenerada

iWater2018

Foto: iWater

Vaig sortir dijous passat d’iWater amb sensacions contradictòries, d’una banda em sembla haver aprofitat bé els tres dies i avançat a nivell professional, parlant amb vàries empreses interessants les quals podríem acabar col·laborant a curt i mig termini. Per l’altra tinc la sensació que la fira no ha crescut respecte de fa 2 anys, tan pel què fa a assistència com a dinamisme exhibit en la primera edició. Crec que l’absència de les grans marques del món de l’aigua com Canal Isabel II, Suez o Aqualia, podria haver marcat a la baixa l’esdeveniment.

A remarcar, i paral·lel a iWater, el descobriment d’una fira de nivell mundial ja consolidada com Smart City Expo, la qual va coincidir en dies em va fer pensar que es podrien crear més sinèrgies aprofitant els dos esdeveniments en una possible estructura de vasos comunicants.

Una de les activitats remarcables de la primera edició, les presentacions-llampec (InnoHub i TecnoHub), tot i ser prou interessants no han atret el mateix públic i presentaven un aspecte més aviat dessolador. Vist això, i pensant en el meu desenvolupament professional, em vaig dedicar a fer networking… i d’aquí n’han sortit uns videos d’algunes empreses que han volgut col·laborar en el blog i de pas promoure les seves activitats.

Som-hi.

DOROT (Empresa pertanyent a MAT Holding): Andrés Ortega, el seu Cap de Vendes, ens presenta CONDOR, un nou controlador fruit de la innovació de l’empresa, regulant cabal i pressió a partir de senyals de 4-20 mA (pH, terbolesa, conductivitat,etc.). Aplicable a aigües potables i de reg:

LIFE SAVING-E: aquest projecte implica una planta pilot muntada a l’EDAR de Rubí per provar la implantació d’un sistema de depuració via Annamox en 2 etapes. Vaig parlar amb la Raquel Montes, investigadora que porta el projecte; em va dir que estan molt contents amb els resultats i miraran d’allargar les proves fins a la primavera de 2019 per tenir més dades. Us enllaço el vídeo del projecte:

DIMASA GRUPO: Susana García ens explica les dues àrees de treball d’aquesta interessant empresa amb vocació internacional situada a Vacarisses:

LEITAT: sortint de l’iWater, a l’Smart City Expo, em vaig trobar amb aquest interessant projecte de reciclatge d’aigües urbanes:

INGAPRES: Jose Miguel Gambín, CEO de l’empresa, ens presenta Ingadesfa, un deshidratador de fangs de baix consum energètic 10 vegades més eficient que una centrífuga estàndard.

PRIMOZONE: Camilla Khrulova, Cap de Vendes, ens explica la tecnologia d’ozó innovadora d’aquesta empresa sueca:

Catalan Water Partnership: Xavier Amores ens remarca la importància de la internacionalització en el clúster català de l’aigua:

Encara que no hi ha videopresentació, destacaria en general en matèria de filtres i solucions globals en tractament d’aigües a STENCO, STF i HIDROGLOBAL. També em va semblar molt interessant la solució d’eliminació de nitrats via Hidrogenació Catalítica d’APLICAT, la qual espero aprofundir més endavant en l’aspecte tecnològic; i finalment també em va sorprendre la varietat de sectors on s’apliquen les solucions tecnològiques de CULLIGAN.

En definitiva, més enllà de certs punts de dubte organitzatius, han estat tres dies bastant intensos que han valgut la pena, tant a nivell personal com professional. Esperem millorar-ho de cara a la tercera edició.

 

Nitrats i Zones Vulnerables

Mapa de les Zones Vulnerables per nitrats a Catalunya. Autor: Rcomellas

El passat 31 d’octubre vaig assistir a una jornada organitzada per l’Agència Catalana de l’Aigua sobre la problemàtica de la contaminació per nitrats. Aquesta jornada es basava principalment en un interessant i complet estudi fet de forma col·laborativa pel Catalan Water Partnership, les empreses Geoservei i CECAM, els grups de recerca MAIMA i MARS i l’IRTA (el qual es va encarregar dels estudis agronòmics), els ponents dels quals van explicar el procediment que havien seguit per el·laborar l’informe final que, en breu serà penjat a la web de l’ACA.

Antoni Munné, Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües a l’ACA, va fer una breu introducció parlant de la necessitat d’actualitzar la informació que tenim sobre l’estat de les aigües subterrànies i superficials a Catalunya, amb la mirada posada en la revisió de les zones vulnerables per contaminació de nitrats per a l’any 2019. Aquest fet coincideix amb la necessitat de donar resposta a la Comissió Europea sobre la necessitat d’ampliar les zones tipificades cap a zones de transició, on s’ha evidenciat la presència de concentracions per sobre del límit de nitrats (50 o 25 mg/L en funció de si les aigües són subterrànies o superficials).

Munné, va remarcar que, de les 37 masses d’aigua subterrànies catalanes un 46% es troben en mal estat, cosa que representa més del 20% de la superfície del territori català. Pel què fa a les masses superficials, el 22% d’aquestes es troben afectades per nitrats. En conjunt, la superfície vulnerable al llarg del territori representa un 45% d’aquest, i malauradament ha anat a més durant els últims anys.

Per acabar, Munné va parlar de la utilitat de l’estudi per valorar si les zones que estan tocades per nitrats però no formen part de zona vulnerable podrien passar a ser-ho a partir de l’any vinent.

UN APLICATIU MOLT INTERESSANT

El Catalan Water Partnership ens va explicar com els ens locals podran decidir quina és la millor opció per enfrontar-se al problema de la contaminació per nitrats a través d’un aplicatiu de suport a la presa de decisions que en breu estarà disponible al web de l’ACA. En la creació d’aquesta eina hi han participat diverses empreses que aporten tecnologia, tan preventiva com correctora, i que permet en funció de diversos paràmetres locals gestionar de la millor manera possible aquesta problemàtica.

Començant la ponència del CWP

CONTROL I QUALITAT DE LES AIGÜES

L’estudi es fonamenta bàsicament en tres grups de dades:

  • De tipus hidrogeològic i pressions sobre el medi.
  • De tipus microbiològic.
  • De tipus isotòpic.

El primer grup de dades l’aportava l’empresa Geoservei Projectes i Gestió Ambiental, la qual es va plantejar diferents àrees de treball com són l’estudi de les aigües superficials, les subterrànies i les provinents d’EDAR urbanes. En definitiva, es buscava l’origen de la contaminació per nitrats per poder-ne determinar la causa i possibles actuacions, així com establir noves zones vulnerables si n’era el cas.

El segon grup de dades va ser responsabilitat del MARS, grup de recerca de la Universitat de Barcelona, el qual ens va parlar de tècniques de determinació microbiològica que permeten traçar l’origen dels bacteris relacionats amb la contaminació (humà, porcí, boví, pollastre, etc.).

En el tercer grup s’hi va involucrar el MAIMA, grup de recerca també de la UB i que treballa amb diverses formes isotòpiques del Nitrogen, Bor o Sofre. Aquesta va ser una ponència força tècnica però que en essència va explicar-nos que diferents isòtops podien determinar l’origen humà o animal de les mostres.

CONCLUSIONS

Havent participat tots els ponents, em va quedar la idea que aquest estudi multidisciplinar ens permet tenir una informació més acurada de l’habitual i reduir-ne així la incertesa que inevitablement sempre queda de forma residual. De fet, en aquest sentit, el debat posterior va centrar-se, entre d’altres polèmiques més aviat de caire lobbista, en el fet que tot i tenir més acotada la informació no podíem evitar la incertesa derivada de fenòmens hidrològics i dinàmiques naturals aliens al mateix estudi. Tot i això, el fet de ser un treball pioner a nivell estatal (segons Joan Solà, gerent de Geoservei), aquest estudi pot sentar les bases per seguir comprenent la situació actual en matèria de contaminació per nitrats, el seu origen, la causa i les possibles solucions associades. Almenys la Comissió Europea així ho espera!

 

Reutilització: tipus, gestió i visió estratègica

Heràclit d'Efes

Friedrich Nietzsche

LINEAL O CIRCULAR?

“Un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu” Aquesta frase, atribuïda al filòsof presocràtic Heràclit d’Efes, tracta de què tot està sempre en moviment, el temps passa i tot canvia: nosaltres i també la massa d’aigua del riu. Quan ens tornem a banyar aquesta ja no és la mateixa, ni les seves partícules, ni els minerals que l’acompanyen… ni tan sols els àtoms d’hidrogen i oxigen. Aquesta concepció lineal del pas del temps casa poc amb els conceptes d’aigua reciclada, regenerada i reutilitzada però si bé filosòficament la frase donaria per una bona conversa en aquest cas potser hi encaixa més bé la concepció circular de Friedrich Nietzsche, l’Etern Retorn. Aplicat al cicle de l’aigua quedaria així: al llarg d’un riu ens trobem amb diferents poblacions les quals capten l’aigua per a diferents usos, l’aboquen al clavegueram després de fer-la servir, la depuren mitjançant EDARs i l’aboquen riu avall per, tot seguit, el següent poble faci el mateix procediment… i així fins l’arribada d’aquest riu a la desembocadura a mar. Així doncs, la mateixa aigua és captada, usada, embrutada i netejada per tornar a començar el mateix cicle en un altre punt del curs del riu. Petits cercles al llarg del seu camí cap al mar es van produint per, un cop allà passar a formar part d’un cicle encara més gran que a la llarga la tornarà a portar al punt d’inici, el naixement del riu.

Assentada la base del concepte, és el moment de posar en pràctica els dos casos que ens trobem en reutilització d’aigües superficials per a reg: en un cas tenim una reutilització no planificada o simplement “de facto” i en l’altre una de conscient o planificada. Com funciona cadascuna? Ho explico en base al document “Characterization of unplanned water reuse in the EU”, de la Universitat Tècnica de Munich.

Reutilització no planificada de l'aigua

O també anomenada “de facto”, és la que es produeix a la pràctica, per exemple, quan es consumeix l’aigua del riu en un punt aigües avall on prèviament una EDAR hi aboca les seves aigües depurades. En aquest cas es produeix una dilució de les aigües depurades en el riu (si el cabal és prou important com perquè es porti a terme) per, quilòmetres més avall aquesta aigua ser captada per regants que la faran servir per als seus cultius. Dit això, al meu parer hi ha dos factors importants a tenir en compte:

  • La relació de cabals de l’aigua depurada i l’aigua del riu farà que la suposada “dilució” sigui més o menys gran. En el cas de l’esquema és un 5% Vs un 95%, però pot arribar a ser a l’inversa.
  • Derivat del primer punt, si tenim el cas que un 80-90% del cabal és d’aigua depurada i l’altre 10-20% és el cabal del riu, encara que l’EDAR compleixi amb els límits legals d’abocament tindrem molt poca dilució amb la massa d’aigua receptora, fent que augmenti la concentració de contaminants persistents (antibiòtics, derivats del plàstic, detergents, etc.) i microorganismes com E. coli. I això és així perquè la llei no en contempla la seva eliminació ni tan sols mitigació pels efluents d’aigua depurada.

Reutilització planificada de l'aigua

En aquest cas tenim una EDAR que utilitza una proporció de la seva aigua ja depurada per a reg. Aquí ens trobem amb un objectiu prèviament establert que provoca l’existència d’una sèrie de controls basats en la legislació (RD 1620/2007) en els quals s’hi inclouen uns paràmetres límit i que provoquen l’existència d’un tractament terciari per produir aigua regenerada. Normalment aquest terciari es composa d’un sistema de filtració i desinfecció que fa que aquesta aigua sigui apta i segura per a l’ús proposat.

Un recurs més en la gestió hídrica

Comparant els riscos associats als dos tipus de reutilització, queda clar que en el cas de la no planificada ens trobem amb un fenomen inevitable que obre molts interrogants de cara a la seguretat en el seu ús. És més, en el cas de captació d’aigües superficials per a potabilització ens podem trobar que l’aigua d’origen a tractar sigui de pitjor qualitat que la del terciari d’una EDAR, d’aquí que tingui tot el sentit del món tornar l’aigua regenerada de l’EDAR d’El Prat de Llobregat a la capçalera de la potabilitzadora de Sant Joan Despí, a més de ser un recurs extra de 2m3/s en èpoques de sequera.

Font: El Periódico

Una reflexió final

El temps dirà si les intencions de l’actual govern català formen part del tacticisme habitual dels nostres polítics o van més enllà en una visió estratègica en matèria de gestió hídrica. Si la segona idea és certa benvinguts siguin tots els esforços per aconseguir tancar el cercle. Nietzsche n’estaria molt satisfet.

Continua la lectura de Reutilització: tipus, gestió i visió estratègica

Sistemes autònoms de sanejament

Foto: Edward Mcmaihin

En un post recent he escrit sobre l’existència de Sistemes Autònoms de Sanejament. Què són, quins tipus hi ha i quan entren en joc, entre d’altres consideracions, és del què parlaré avui. Comencem.

Fa uns 10 anys, davant la mancança de regulació sobre les sol·licituds d’abocament d’aigües residuals domèstiques que no podien connectar-se a la xarxa de sanejament públic, l’Agència Catalana de l’Aigua va optar per fer una Instrucció Tècnica aclarint tots els aspectes relacionats amb aquesta problemàtica: la IT Aplicable al Sanejament Domèstic Autònom.

Aquest document va facilitar les coses tan als tècnics que havien d’aprovar les sol·licituds com als afectats que havien d’instal·lar aquests sistemes, oferint-los una guia bàsica de suport per on començar a treballar.

LÍMIT D’APLICACIÓ I TIPOLOGIA D’ESTABLIMENTS

A partir del concepte d’habitant-equivalent, se’n va calcular el seu nombre en funció de la tipologia d’ús o activitat:

Font: Agència Catalana de l’Aigua

Aquesta IT aplica fins a 80 h-e, entenent que a partir d’aquesta xifra s’hauria de plantejar la connexió a la xarxa pública de sanejament.

SISTEMES DE DEPURACIÓ

1. Pretractaments

Aquí ens podem trobar amb reixes filtres d’una banda i desgreixadors d’una altra. En el cas d’aquest últim i per l’elevada presència d’olis i greixos és obligatori en restaurants, hotels, cases rurals i tots els establiments on se serveixin àpats per a tercers.

Desgreixador per flotació. Font: Matelco

2. Tractaments primaris

Aquests tenen l’objectiu d’eliminar la matèria en suspensió que resta insoluble, mitjançant un tractament físic de separació/flotació i un de biològic de fermentació mitjançant els bacteris presents en l’aigua.

En aquest cas disposem de fosses sèptiques i pous decantadors.

Fossa sèptica. Font: Home Interior Pedia

3. Sistemes biològics compactes

Aquí hi entrarien els sistemes prefabricats que es munten en destí i normalment se soterren. N’hi ha de molts tipus però els més habituals són:

  • Filtres percoladors: el flux d’aigua es reparteix per sobre d’un material inert on hi creix una capa bacteriana que elimina la matèria orgànica present en aquesta aigua.
  • Fangs activats: l’aigua residual està dins d’un dipòsit amb fangs actius (bacteris). Aquesta mescla és airejada per tal d’oxidar la matèria orgànica.
  • Biodiscos: cubeta plana d’aigua residual on s’hi submergeixen fins a la meitat una sèrie de discos verticals solidaris a un eix central que va donant voltes. Això fa que el biofilm que es forma a la superfície dels discos entri en contacte de forma regular amb l’aigua i amb l’aire, aconseguint l’objectiu d’eliminació de matèria orgànica.
Biodiscos

4. Sistemes biològics d’infiltració

Posterior al pretractament, l’efluent és tractat mitjançant infiltració a un medi porós que normalment és el subsòl. Amb això s’aconsegueix retenir sòlids en suspensió i eliminar matèria orgànica.

Hi ha diferents opcions: les rases, que permeten infiltrar en terrenys de poca fondària; els pous i cambres d’infiltració, els quals requereixen d’obra civil i on l’aigua travessa varies capes de graves de diferent mida fins a infiltrar-se en el terreny; i finalment els llits d’infiltració, on se substitueix part del sòl superficial poc permeable per un llit de material arenós per on l’efluent hi pugui percolar.

Detall de canonada foradada en una rasa. Font: Wikihow

5. Sistemes biològics d’infiltració drenats

Quan el terreny no té prou permeabilitat per garantir ni la depuració ni l’evacuació cal reconstituir-lo mitjançant la combinació d’un llit de material arenós i un sistema de canonades per evacuar l’efluent final.

Esquema d’infiltració drenat. Font: ResearchGate

CONCLUSIONS

Vistos tots els tractaments, caldrà trobar la millor combinació per a cada cas particular, és per això que a la IT hi apareix a mode d’orientació un annex amb l’esquema bàsic d’aplicació en funció dels h-e:

Font: Agència Catalana de l’Aigua